L'art de la conversa... algunes cites

JONATHAN SWIFT “El principal secret de l’art de conversar és no dir res que l’altre desitjaria que no haguéssim dit.”

GEORGE HERBERT “Quan xerrem, l’humor té més valor que la intel•ligència, i la lleugeresa més valor que el coneixement.”

JEAN DE LA BRUYÈRE “L’art de la conversa és permetre que l’altre es llueixi. Si deixem el nostre interlocutor satisfet amb ell mateix, també ho estarà amb nosaltres.”

MADAME DE SEVIGNÉ “Si hem nascut amb dues orelles i una sola llengua és perquè s’ha d’escoltar dues vegades abans de parlar.”

(+info al blog de l'Ofici de viure)

Mirant Barcelona...

Diumenge el matí: Després de fer un passeig en bici he disfrutat del mar, de la platja, i de les vistes de la ciutat. M'encanta Barcelona, he pensat, quina sort que tinc de viure en un lloc com aquest, on encara que faci fred tenim una llum espectacular i un entorn tant agradable.

He llegit sota el sol, a prop de l'aigua, des d'on contemplava també els edificis emblemàtics que dónen forma a la nostra ciutat, i des d'on veia jugar a volei i estels volant. Tenia ben bé la sensació del privilegiat que pren consciència de les petites meravelles que l'envolten i que pot tocar amb la ma, un dia qualsevol.

S'ha fet l'hora de dinar i ja m'ha vingut de gust pedalar cap a casa. He tornat pel costat de les drassanes, pels jardins de Sant Pau del Camp. Hi ha hagut tres imatges que m'han cridat l'atenció.
La primera: un noi negre, amb roba vella i un gorro mig estripat dormia estès a terra recolzat a l'ancora gegant que hi ha en una placeta. "Enclat pel sistema", he pensat, com l'ancora quan està sota el mar, hi ha gent que malauradament viu en un subsitema, habiten el "sòtano" de la societat, al fons. Una imatge dura, plena de simbolisme, però "real como la vida misma".
La segona, als jardins de Sant Pau del Camp. Un grup de senyors indis feien petar la xerrada asseguts al banc. Davant teníen un senyor vellet que els mirava, un vagabund amb un atrotinat carro de la compra carregat de coses. Feia veure que escoltava una petita ràdio que tenia a la mà, però la radio no emetia cap so. Realment escoltava la conversa dels indis, dels que segur que no n'entenia ni una paraula. El pensament que m'ha vingut ha estat: Potser les notícies que escoltem tampoc tenen sentit, tampoc són clares ni fàcils d'entendre.
La tercera: uns nens jugant a pilota damunt d'una taula de ping pong, i un grup de joves jugant al cricket. No és la primera vegada que veig nois i nens jugant al cricket, i m'he preguntat: què passaria si es demanés a l'ajuntament que fes un cap de cricket? Quina seria la reacció dels veïns? Tenim les instal.lacions adequades pels nens i nenes d'aquesta ciutat?

Realment Barcelona és una ciutat de contrastos. En un mateix matí m'ha generat un sentiment "d'orgull" i benestar, i a la vegada, una sensació desagradable al veure situacions que evidencien la justícia social que som capaços d'oferir, i les desigualtats que conviuen en un mateix espai.
Tenim una ciutat elitista. Una ciutat de mil cares? L'aparador i la "rebotiga" de Barcelona... No portava càmera, m'hagués agradat guardar aquestes imatges.

Movimiento de los planetas en la Teoría heliocéntrica

A pesar de que Copérnico propuso una teoría nueva colocando al Sol en el centro del sistema planetario, su teoría sostenía que los planetas giraban alrededor del mismo en órbitas circulares, al igual que lo estipulaba el modelo geocéntrico de Ptolomeo, con la diferencia de que en el último el Sol orbitaba la Tierra.

Por esta razón, si bien los cálculos matemáticos para predecir el movimiento de los astros se había simplificado notablemente con la teoría de Copérnico, éstos no arrojaban aún resultados exactos y precisaban de numerosas correcciones y combinaciones de círculos, dado que se desconocía que los planetas orbitan en torno al sol en trayectorias elípticas.

Cabe recordar que desde la antigüedad se consideraba al círculo como una de las figuras más perfectas en la geometría y por eso se la consideró en un primer momento la forma del universo y las órbitas planetarias. Es por eso que los cálculos de Copérnico no eran precisos, al igual que los de la teoría geocéntrica, si bien el heliocentrismo se aproximaba más a la realidad, puesto que colocaba al sol en el centro del sistema, en lugar de la tierra.

El modelo geocéntrico, por su parte, había sido usado siglos atrás por el Papa Gregorio XIII para confeccionar el calendario gregoriano, lo cual dificultó la aceptación del heliocentrismo. El modelo heliocéntrico adquiriría un grado de exactitud más preciso, con cálculos más simples, en 1609, cuando el astrónomo alemán Johannes Kepler (1571-1630), reformuló la teoría, sugiriendo que la trayectoria de los planetas no era circular, sino elíptica. En el modelo copernicano, el intervalo entre dos conjunciones superiores o inferiores, si el planeta es interior, y dos conjunciones u oposiciones, si el planeta es exterior, se llama periodo orbital.

Desde la antigüedad, se conoce dicho periodo para todos los planetas. En dicho periodo sinódico se repiten las distintas configuraciones de los planetas. Si bien no se puede considerar a Copérnico ni como descubridor del heliocentrismo ni como desarrollador verdadero de la teoría, sí cumplió una función crucial como inspirador para los científicos que le sucederían.

La verdadera revolución aún habría de venir, cuando otros científicos como Galileo Galilei, Johannes Kepler o René Descartes iniciasen otros debates sobre el tema, que llevarían a replantear la epistemología, la filosofía y la teología. En efecto, fueron las observaciones de Galileo de los satélites jovianos las que constituyeron una prueba contundente que inclinaría la balanza a favor de la revolución copernicana.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Heliocentrismo)

Nova web National Geographic

http://www.nationalgeographic.com.es/
Com sempre... les fotos són impressionants!

Docs to C

EL DINERO ES DEUDA (MONEY AS DEBT)

http://www.youtube.com/watch?v=KX0bYy8p8PM



TERAPIA DE XOC... THE SHOCK THERAPY - NAOMI KLEIN
http://www.youtube.com/watch?v=TdQlSKeRvQw

La teta asustada

Direcció i guió: Claudia Llosa

Por estructural, arrelada en les creences més profundes...
Parla de la por de la dona davant les agressions i violacions de la guerrilla "El Sendero Luminoso" al món rural dels Andes peruans. Explica com la influència dels ritus, les tradicions, llegendes i celebracions populars afecten i deixen emprempta a l'inconscient col.lectiu durant vàries generacions...

Crec que la directora aconsegueix tractar molts temes i de manera original a llarg d'una particular història d'autosuperació, però deixo només algunes notes de coses que m'han cridat l'atenció:

La teta asustada: malaltia que s'atribueix als fills que "mengen teta" de noies víctimes de violacions. En els pobles de la zona hi ha la creença de que els nens i nenes nascuts de la por i l'angoixa patiran aquesta malaltia al llarg de la seva vida, tindran un caràcter estrany i tancat determinat pel vincle matern.

La història té un element protagonista, la patata. Hi és present al llarg de la pel.lícula perquè és el fruit més típic de la regió (la papa andina ;)) i l'ingredient principal de la seva alimentació, i també perquè és utilitzat per Fausta, la protagonista, com a anticonceptiu i protector de possibles violacions.

A causa de la patata, que fa "arrels" dins seu, ella cau malalta i pateix dolors i desmais. Quan finalment decideix "viure" i despendre's de pors és quan treu valor suficient per passar per quiròfan i "alliberar-se de la patata".

Segons Claudia Llosa, aquest tractament simbòlic i irreal de la patata persegueix diferents motius; per una banda, dotar un element de la dualitat més extrema (aporta vida / vol privar de vida / aporta malaltia), i per altra, recordar a l'espectador que davant de la pantalla sempre hi ha ficció i fantasia.

Al llarg de tota la pel.lícula hi ha molts elements simbòlics, guinyos al seu poble peruà, i intensions que van més enllà del què s'observa a l'escena.

Va estar molt bé poder-la sentir comentada per la pròpia directora a Sant Boi... :)(Una bona sorpresa!)

http://es.wikipedia.org/wiki/La_teta_asustada

words and words...

The most selfish one letter word..........."I" -- Avoid it.
The most satisfying two-letter word........"WE" -- Use it
The most poisonous three-letter word......."EGO" -- Kill it.
The most used four-letter word........"LOVE" -- Value it.
The most pleasing five-letter word......."SMILE" -- Keep it.
The fastest spreading six-letter word......"RUMOUR" -- Ignore it.
The hardest working seven-letter word....."SUCCESS" -- Achieve it.
The most enviable eight-letter word......."JEALOUSY" -- Distance it.
The most powerful nine-letter word......."KNOWLEDGE" -- Acquire it.
The most essential ten-letter word......"CONFIDENCE" -- Trust it

Maybe some women aren´t meant to be tamed. Maybe they need to run free until they find someone just as wild to run with them.