dijous, 17 de novembre del 2011

El Llenguatge: un filtre

Els distints llenguatges difereixen no sols perquè varia la diversitat de les paraules emprades per a denotar determinades experiències afectives, sino també per llur sintaxi, llur gramàtica i el sentit profund de llurs paraules. El llenguatge conté tota una actitud vital, és una expressió solidificada d'una manera determinada d'experimentar la vida.

Benjamin Whorf - Collected Papers on Metalinguistics (Washington, D.C., Foreign Service Institute, 1952)

(Marx i Freud, pag. 135 - Erich Fromm)

dimarts, 18 d’octubre del 2011

"Marx i Freud" - Erich Fromm


L'original en anglès va ser publicat a New York amb el títol: "Beyond the Chains of Ilusion, My Encounter with Marx and Freud".

Notes:

- L'home modern de la societat actual ha canviat la forma i la intensitat de la idolatria. Ha esdevingut l'objecte de les cegues forces econòmiques que regeixen la seva vida. Ret culte a l'obra de les seves mans, es transforma en una cosa. No solament viu alienada la classe obrera (de fet, el treballador qualificat sembla menys alienat que els qui manipulen homes i símbols) sinó que també tots els membres de la societat.

El procés d'alienació existent als països industrialitzats d'Europa i d'Amèrica, independentment de llur estructura política, ha donat lloc a nous moviments de protesta. Un dels símptomes d'aquesta protesta és el renaixement de l'Humanisme Socialista.

Precisament perquè l'alienació ha atès un punt en què voreja la follia a tot el món industrialitzat, en què mina i destrueix les seves tradicions religioses, espirituals i polítiques i fa pesar l'amenaça d'una destrucció general amb la guerra nuclear, molts veuen ara que Marx descobrí l'essència, l'aspecte fonamental de la malaltia moderna de l'home; que no sols havia identificat, sinó que havia demostrat que la idolatria contemporània té arrels en el mode de producció contemporani i només es pot desarrelar canviant completament la constel.lació econòmico-social i alliberant espiritualment l'home.
(Pàg. 70)

("Totes les formes de depressió, de dependència i de culte idolàtric -incloent el fanàtic- són expressions directes o compensacions de l'alienació; també és un resultat de l'alienació el fenomen de la incapacitat d'expressar la pròpia identitat...")

(Marx: "l'essència d'aquest concepte és que el món -la natura, les coses, els altres homes i l'individu mateix- ha esdevingut aliè a l'home, s'ha separat d'ell. No s'experimenta a ell mateix com a subjecte dels propis actes , com una persona que pensa, sent, estima, sinó que s'experimenta únicament en les coses que ha creat...")

Com més coses crea (més productes, més materialisme / consumisme) -> més s'empobreix, més poder col.loca fora d'ell mateix.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Carta de J. Valderribas + Resposta de Carles Fauró

El meu pare em va fer arribar això:

"El diari "El Mundo" va publicar una carta signada per un senyor de nom J. Valderribas. M'ha semblat oportú respondre-li perquè la indiferència, tot i ser una resposta adequada, és silenciosa i de ben segur que passaria inadvertida. Us envio les dues cartes. És probable que la meva no la publiquin (poden argumentar que és massa llarga tot i que no ho és gaire més que la del Sr. Valderribas). És per això que he decidit donar-la a conèixer a tota la gent que conec."

Adjunto aquí sota els dos escrits (primer el de J. Valderribas i seguidament la resposta del meu pare):

CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué.
Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.
Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes.
No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra autentica preocupación debe estar centrada en el norte.
Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.


CARTA RESPOSTA AL SR. J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO (7.10.11):

Vaya por delante que mi simpatía no distingue gentilicios, distingue personas y colectivos. Me caen simpáticas les personas honradas, las personas de mente abierta que aceptan la diferencia como riqueza e intentan combatir sus propios prejuicios, los prejuicios tópicos y las falsas generalizaciones; me caen simpáticas las personas que en lugar de crear problemas se esfuerzan en solucionarlos, las personas que hacen del respeto a los demás una de sus normas básicas de vida, las que se esfuerzan en conseguir noblemente sus objetivos, las que luchan por la libertad y la justicia… En resumen, me caen simpáticas muchísimas personas sean del gentilicio que sean

Me caen simpáticos, en general, los pueblos del mundo, cada uno con su idiosincrasia, su cultura, su lengua, sus costumbres, todo ello opinable, discutible en algunos aspectos y, en otros, rechazable. Me caen simpáticos los colectivos y las comunidades que luchan a favor de los derechos humanos, tanto individuales como sociales y políticos.

Vaya por delante que mi simpatía por las personas que no muestran respeto, que insultan, que hacen de la violencia verbal, física o psicológica su manera de relacionarse con los demás, es nula. Como también es nula mi simpatía por las falsas generalizaciones y pretender hacer con ellas un corpus intelectual. Y nula mi simpatía por la ignorancia, las manipulaciones y las tergiversaciones de la historia.

Y vaya también por delante que mi simpatía por los grupos o colectivos que intentan imponer por la fuerza y sin ningún tipo de respeto sus ideas o su manera de entender el mundo y la vida sobre otros grupos también es nula. O ninguna, como usted dice.

Soy catalán, Sr. Valderribas, y me siento insultado no sólo como catalán, sino como persona sin necesidad de añadirle gentilicio alguno. Si me dejara llevar por la supuesta ira que pudiera provocar su panfleto (no creo que merezca otra cualificación) podría dedicarle muchos epítetos y muchos adjetivos. Pero mi sentido del respeto y de los valores democráticos me lo impiden. Y además, no vale la pena.

Tengo amigos castellanos, grandes amigos y grandes personas, tanto en Catalunya como en Castilla, y estoy seguro de una cosa: leyendo su escrito (sustantivo más que generoso) van a sentir tanta vergüenza como la que yo he sentido. Si ser español es ser como usted, que me borren.

No voy a rehuir el combate dialéctico en lo que vale la pena: ya le he dicho que soy catalán y para mi Catalunya es mi nación, con todas sus virtudes -cosa que usted no sabe ver- y todos sus defectos -y no hacen falta ni sus insultos ni sus mentiras para verlos. Pero yo, Sr. Valderribas, no lanzo Catalunya contra nadie ni contra ninguna otra nación, porque todas, todas sin excepción, también con sus virtudes y sus defectos, merecen mi respeto. Ser alemán no es igual a ser nazi, ser francés no es igual a ser chovinista ni jacobino, ser castellano no es ser imperialista ni “conquistador”, ser vasco no es ser terrorista, ser judío no es ser sionista. Y ser catalán no es ser lo que usted dice. Y vaya por delante mi respeto a fenicios y judíos. Aclare sus conceptos y sus ideas, Sr. Valderribas, porque está inmerso en un mar de confusiones que además son tóxicas.

Podría darle muchos más argumento, pero me excedería en el tiempo y en el espacio. Una última recomendación: no creo que ni usted ni los que piensan como usted le hagan un favor a España utilizándola con arrogancia y prepotencia como arma arrojadiza contra, según piensan ustedes, otras partes de España. Si es así, se auto-agreden. Tiene usted, y lo tienen también los que piensan como usted, un grave problema. Y lo tienen que solucionar si no quieren quedarse solos.

Atentamente,

Carles-Miquel Fauró i Sànchez

divendres, 8 de juliol del 2011

petit gest

... Hi ha qui de sobte t’abraça i necessita tocar-te la panxa...
Sense el convenciment que aquell que ens vol educar també ens estima, l’acte educatiu es fa molt difícil i sovint necessitem que aquesta estimació es tradueixi en un gest petit, senzill i que té el poder de deixar una petjada indeleble, que mai s’arribarà a esborrar del tot i que quan visquem moments difícils aquests senyals que deixa l’afectivitat brillaran.
J. Cela

diumenge, 15 de maig del 2011

FOOD INC. - Funcionament de la indústria alimentària a EEUU

Notes del documental:

(http://www.youtube.com/watch?v=GQyERH_KbQo)

- 80% indústria alimentària és controlada per només 4 multinacionals

- 1950 vs 2008: los pollos se sacrifican con la mitad del tiempo y son el doble de grandes: "A la gente le gusta más la pechuga, por esto han resideñado el pollo para que tenga la pechuga más grande"

- Grans companyies càrniques: proporcionen préstecs als productors/criadors i els tenen sota control, en deute. (així els productors necessiten diners q no tenen per poder fer front a les despeses de renovació de maquinària q la companyia els exigeix)

- Gran part dels treballadors de les companyies càrniques són immigrants sense papers q no es queixen per les males condicions laborals.

- La majoria de les companyies determinen per contracte les condicions d'eficiència productiva. Els criadors no poden seguir el propi sistema. "No tenir poder de decisió en el teu propi negoci és degradant, és com ser un esclau de la companyia"

- La diversitat de productes que veiem al supermercat és falsa, la majoría de productes pertanyen a 4 grans multinacionals i estan elaborats al mateix lloc.

- 30% dels agricultors d'EEUU es dediquen a la producció de blat de moro. El Govern paga als agricultors perquè hi hagi excedent de producció gràcies a la pressió de la indústria. És la matèria prima de la majoria de productes envasats.
(Indústria pressiona govern per subvencionar blat de moro (legislació) -> poden comprar matèria prima per sota del cost de producció)

- Isoglucosa, àcid ascorbic, fructosa... molts elements q apareixen a les etiquetes dels productes provenen del blat de moro; i serveix de pinso pels animals, fins i tot pels peixos de piscifactoria. "Estamos enseñando a los peces a comer maiz"

- Si baixa el preu del blat de moro, baixa el preu prod. càrnics.

- Les vaques són rumiants i s'alimenten a base d'herba. Si mengen blat de moro és perquè és més barat i l'animal s'engreixa més ràpidament. Conseqüències: eColi: bactèria q es genera a l'estómac de la vaca quan mengen blat de moro. Aquesta bactèria muta de tal manera que pot arribar a tenir efectes molt greus per la salut dels consumidors.

- Juntament amb la realitat dels escorxadors: vaques amuntegades entre excrements: alta generació de bacteris i alt contagi -> antibiòtic a full...

- 13 grans escorxadors processen la major part de la vedella que es consumeix a EEUU.

- Cada vegada hi ha menys controls sanitaris. El govern ha perdut tota la capacitat de decisió i control sobre sistema alimentici. Ministeri d'agricultura va perdre judici en el que va acusar a companyies càrniques que havien estat responsables de greus contaminacions. Segons el jutge el ministeri no té dret a regular-ne el tancament. (Aleshores... qui?)

- Si les vaques mengessin herba durant 5 dies aliminarien el 80% de la producció d'eColi.

- Fast food -> diabetes. Diabetes tipo 2 només era freqüent en adults. Ara també en nens/es, en xifres tant elevades q podria ser considerada epidèmia.

- A l'escorxador de porcs més gran del món maten 32000 porcs al dia. Porten treballadors "il.legals" des de pobles situats a un radi de més de 160 km a la rodona. Els treballadors agafen infeccions de manipular la carn i els cauen les ungles. Treballar en una cadena de producció de la indústria càrnica és considerada una de les feines de més risc als EEUU.

- Indústria blat de moro EEUU ha rebentat preus -> Ind. blat de moro mèxic ha tancat -> milers de treballadors mexicans emigren als EEUU, on en molts casos acaben sent victimes de les males condicions de treball de la indústria càrnica. Govern ha permès aquest flux migratori que beneficia la indústria.

- Cada dia fan redades i s'emporten 15 treballadors de mitja detinguts. La indústria els reposta i manté el seu ritme de producció constant.

- 20% creix. anual de productes orgànics. Grans multinacionals estan comprant empreses de prod. orgànica.

- Pràcticament s'ha acabat la possibilitat d'adquirir llavors públiques. Patent Monsanto. "Si guardas las semillas sabes q te va a acabar llamando alguien de Monsanto". Agricultors poden ser denunciats per violació dels drets de patent. No es poden netejar les llavors ni guardar-ne.

- Alts càrrecs ind. alimenticia = alts càrrecs govern. No debat polític sobre tema llavors, controls santiaris,... i es legisla per protegir i mantenir aquests sistema productiu. -> Desinformació al consumidor.

- S'ha creat legislació també per multar qui critiqui el sistema. Es pot acusar per difamació. Oprah va ser denunciada per productors de Texas. Va guanyar el cas després d'anys de judicis i d'un alt cost econòmic.

"USTEDES PUEDEN CAMBIAR EL MUNDO EN CADA MORDISCO"

-

dimarts, 25 de gener del 2011

Afraid of criticism?

"Criticism is something you can avoid easily by saying nothing, doing nothing, and being nothing"