La Gestió de l'H2O

CARLOS FERNÁNDEZ - JÁUREGUI

Tot i els esforços dels experts d'arreu del món, actualment encara no coneixem en detall i amb precisió la quantitat d'aigua de què disposa el cicle hidrològic a escala planetària. Per una banda, hi ha molts països que no tenen balanços hídrics ni mapes hidrogeològics i, per l'altra, no existeix un estudi consolidat sobre la qualitat de les aigües a les diferents conques. El que sí que coneixem, en canvi, és la quantitat d'aigua necessària per persona/país/any i això ens fa constatar que la disponibilitat d'aigua va disminuint de forma accelerada per tres raons: el creixement de la població, el desenvolupament econòmic dels països i el canvi climàtic. La contaminació i el no tractament de les aigües és un altre factor que a molts països aguditza la davallada del recurs hídric.

S'IMPOSA UNA GESTIÓ INTEL·LIGENT de l'aigua que exigeix un enfocament holístic i sostenible, és a dir, un enfocament no fragmentat, que abraci la totalitat i prevegi processos no generadors de residus i capaços d'un reciclatge constant dels elements. Una gestió intel·ligent dels recursos hídrics passa inexorablement per les premisses següents: la unitat de gestió ha de ser la conca hidrogràfica i la hidrogeològica; l'aigua ha de ser considerada un recurs fràgil i finit; pel fet de ser un bé econòmic, social, cultural i religiós, no es pot menystenir el valor econòmic, social, cultural i religiós de l'aigua; qualsevol decisió relativa a la gestió de l'aigua s'ha de prendre participadament entre polítics, gestors, especialistes i tècnics, i la comunitat.

LA GESTIÓ HOLÍSTICA I SOSTENIBLE dels recursos hídrics topa, tanmateix, amb una sèrie de problemes relacionats amb la divisió del territori segons criteris historicoculturals (hi ha molt poques fronteres que coincideixin amb les conques) i amb el valor que s'atorga a l'aigua. En nombrosos països es considera l'aigua com un recurs natural i, per aquesta raó, infinit, i això provoca que se'n faci un mal ús i que no es tingui en compte les diferències entre usuaris. És molt difícil quantificar el valor de l'aigua i la tendència és quantificar-ne només el valor econòmic ignorant que a totes les societats es confereix a l'aigua un valor social, cultural, religiós. Aquest és el motiu pel qual han fracassat la majoria de transferències de la gestió de l'aigua del sector públic al sector privat. A més, la majoria de plans i projectes de desenvolupament dels recursos hídrics no han estat el resultat d'una decisió conjunta de tota la societat, sinó que més aviat s'han concebut als despatxos dels polítics i dels tècnics; això ha fet fracassar molts d'aquests projectes i ha donat peu a conflictes, tràfic d'influències i casos de corrupció.

EL PRIMER REPTE QUE ES PLANTEJA és reconèixer que travessem una crisi de governança de la societat en general pel que fa a l'aigua. El reconeixement i l'acceptació que, efectivament, hi ha una crisi i un repte a encarar que té a veure amb la governança en la gestió dels recursos hídrics a escala mundial -atès que la disponibilitat de l'aigua va minvant tant als països més desenvolupats com en els menys desenvolupats- imposa l'establiment d'un gran programa de formació que inclogui els diferents sectors de la societat.

AQUEST GRAN PROGRAMA HAURIA de preveure, per una banda, una formació especialment adreçada als responsables polítics per tal de donar-los eines per a la presa de decisions en base a una informació fiable, i als legisladors per tal que les lleis que adoptin els països siguin el resultat d'una anàlisi de les necessitats de les conques hidrogràfiques i no pas de polítiques circumscrites a les fronteres dels Estats. Per una altra banda, hauria de garantir que les autoritats responsables de les conques internacionals coneguin bé els diferents protagonistes de la conca compartida, i que la població civil sigui capaç de prendre decisions determinants sobre la gestió del recurs hídric a través de mecanismes desenvolupats a aquest efecte. Aquí la formació i l'educació formal i no formal són decisives.

EN DEFINITIVA, UN PAÍS EDUCAT és un país que porta a terme una gestió racional i intel·ligent dels seus recursos naturals que garanteixi un sistema sostenible a llarg termini i benestar a la seva comunitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 15. Dilluns, 20 de juliol del 2009