Info x polítics... i per tothom ;-)

Tornant al llibre d'Eduard Punset "El viaje a la felicidad":
- "Los indices de felicidad augmentan en función del mayor grado de participación individual de los ciudadanos en las tareas políticas". (en molta més notabilitat que l'augment salarial)

Volem... no, necessitem participar més en les decisions que afecten el nostre dia a dia...!!

Durant entrevista realitzada a Sapolsky (Neuròleg - Standford, USA):
FACTOR ESTRESSANT -> RESPOSTA ADAPTATIVA
(hormones segregades per tornar a l'equilibri)
Aquesta resposta la generem (no només els humans, of course) des de fa més de 60000 anys.
Durant la segregació d'aquestes hormones, el cos atura tots els altres processos: no digestió, no ovulació, no anticossos, no creixement... tota l'energia està concentrada en la resposta al factor estressant.

El què ens diferencia com a humans és que aquesta mateixa resposta fisiològica pot generar-se a partir d'un estat psicològic d'anticipació! (sense que el perill sigui real)

Enfermetats psiquiàtriques actuals: Causades per la dificultat de reaccionar bé davant de F estressants.
En molts casos, davant d'aq situació: activitat frenètica (activitat fisiològica de defensa sostinguda) -> una possible sortida/via de descàrrega: (hipòtesi per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència social com a humans - i altres animals-) agressivitat contra els demés.

"Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-les als demés"
A USA existeix relació inmediata entre les crisis econòmiques i l'abús a menors i dones!
Jolines... ara estem en crisi!

Model Competitiu vs. Cooperatiu

En el llibre "El viaje a la felicidad" d'Eduard Punset hi ha moltes aportacions interessants, però de moment (no l'he acabat) m'ha cridat especialment l'atenció la descripció que fa del nostre sistema educatiu i la seva metodologia basada en un model competitiu d'ensenyament-aprenentatge; I el més importat de tot: com determina la nostra societat.

I és que "A veces, en la vida se dan situaciones en las que un empeño absoluto para ganar al otro sin concesiones conduce al desastre para los dos".

A la pàgina 96 exposa un model clàssic que s'estudia a totes les escoles d'administració i direcció d'empreses: "El dilema del prisionero". Val la pena.

"El modelo comptetitivo es un modelo que no requiere empatía con las necesidades o las emociones de los demás. No existe una escala de valores sinó una escala de resultados. Otro problema del sistema competitivo es que para ganar deprisa y repetidas veces no se piensa a largo plazo. Se forman jugadores a corto plazo. Se persiguen pequeños objetivos para mañana o pasado mañana, generando, finalmente, frustración a la larga".