divendres, 20 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
dimecres, 18 de març del 2009
MANIFEST: TEMPS DE RE-VOLTES, POSEM EN MARXA EL DECREIXEMENT!
TEMPS DE RE-VOLTES, POSEM EN MARXA EL DECREIXEMENT!
Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.
En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.
A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.
Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.
Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.
Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii, i creii amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.
Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!
Us apunteu a la marxa? (adheriu-vos al manifest)
Per contactar amb nosaltres:Tf: 932170623correu -e: re-voltes a tempsdere-voltes.cat
Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.
En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.
A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.
Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.
Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.
Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii, i creii amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.
Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!
Us apunteu a la marxa? (adheriu-vos al manifest)
Per contactar amb nosaltres:Tf: 932170623correu -e: re-voltes a tempsdere-voltes.cat
dimarts, 17 de març del 2009
MCDonald's - Sabies que...?
- Cada 3 hores s'obre un nou Restaurant MCDonalds a algun racó de món?
- Cada dia 32 milions de persones mengen una "Big mac"?
"With his system Richard McDOnald has given us faster food but this has arguably created a demand for everything else to be faster too. Modern society has become imipatient and easily frustrated. Above all Richard McDonald created an unstoppable monster that gave birth to the phrase "junk food". The world will never recover the innocence it lost when it first tasted a Big Mac."
(Quines coses que s'aprenen a les classes d'anglès... ;-))
- Cada dia 32 milions de persones mengen una "Big mac"?
"With his system Richard McDOnald has given us faster food but this has arguably created a demand for everything else to be faster too. Modern society has become imipatient and easily frustrated. Above all Richard McDonald created an unstoppable monster that gave birth to the phrase "junk food". The world will never recover the innocence it lost when it first tasted a Big Mac."
(Quines coses que s'aprenen a les classes d'anglès... ;-))
22/03 - Dia de l'H2O :: algunes dades... que deixen sec...
- Dentro de 25 años el hombre podría llegar a utilizar más del 90 por ciento del agua dulce disponible, dejando sólo un 10 por ciento para el resto de especies que pueblan el planeta.
- En los próximos 15 años, hasta 250 millones de africanos sufrirán severa escasez de agua potable.
- La mitad de la población del África subsahariana carece de agua y dos terceras partes de sus habitantes han carecido siempre de servicios de saneamiento básicos.
- El actual presidente de la Comisión de Cooperación de la Unión Europea y ex Presidente del Parlamento Europeo, señor Josep Borrell, afirmó en la Expo Zaragoza que era posible brindar agua potable a todos los habitantes del planeta con solo hacer una inversión aproximada de 32.000 millones de euros, dinero que a su juicio, deberían ser aportados por los países mas ricos del mundo como una obligación moral.
DAR AGUA POTABLE A TODO EL MUNDO, significaría:
- Dejar de construir 18 submarinos nucleares.
- Lo que costaron los 4 primeros meses a Estados Unidos la guerra contra Irak.
- La fabricación de las botellas para responder a la demanda de agua embotellada por parte de los estadounidenses requiere anualmente más de 1.5 millones de barriles de petróleo, lo suficiente para aprovisionar de combustible a unos 100.000 carros en los EE. UU. por un año
- Las botellas de plástico pueden tomar hasta 1.000 años para biodegradarse. En todo el mundo se usan unas 2.7 millones de toneladas de plástico para embotellar el agua cada año.
- Se necesitan entre uno y tres metros cúbicos de agua para cosechar un kilo de arroz y 1.000 toneladas de agua para producir una tonelada de grano.
- Las prácticas de riego y el escaso drenaje han conducido a la salinización de aproximadamente el 10 por ciento de las tierras irrigadas del mundo
- En los próximos 15 años, hasta 250 millones de africanos sufrirán severa escasez de agua potable.
- La mitad de la población del África subsahariana carece de agua y dos terceras partes de sus habitantes han carecido siempre de servicios de saneamiento básicos.
- El actual presidente de la Comisión de Cooperación de la Unión Europea y ex Presidente del Parlamento Europeo, señor Josep Borrell, afirmó en la Expo Zaragoza que era posible brindar agua potable a todos los habitantes del planeta con solo hacer una inversión aproximada de 32.000 millones de euros, dinero que a su juicio, deberían ser aportados por los países mas ricos del mundo como una obligación moral.
DAR AGUA POTABLE A TODO EL MUNDO, significaría:
- Dejar de construir 18 submarinos nucleares.
- Lo que costaron los 4 primeros meses a Estados Unidos la guerra contra Irak.
- La fabricación de las botellas para responder a la demanda de agua embotellada por parte de los estadounidenses requiere anualmente más de 1.5 millones de barriles de petróleo, lo suficiente para aprovisionar de combustible a unos 100.000 carros en los EE. UU. por un año
- Las botellas de plástico pueden tomar hasta 1.000 años para biodegradarse. En todo el mundo se usan unas 2.7 millones de toneladas de plástico para embotellar el agua cada año.
- Se necesitan entre uno y tres metros cúbicos de agua para cosechar un kilo de arroz y 1.000 toneladas de agua para producir una tonelada de grano.
- Las prácticas de riego y el escaso drenaje han conducido a la salinización de aproximadamente el 10 por ciento de las tierras irrigadas del mundo
dilluns, 9 de març del 2009
The Constant Gardener
- ... Las compañías farmaceuticas están a la par con las traficantes de armas. Así es como el mundo jode a africa, sr black.
- Con las manos ensangrientadas?
- Así es como expían su culpa ...
--------------------------------------------------------
The constant gardener (El jardinero fiel)
2005. Fernando Meirelles
2005. Fernando Meirelles
Filmografia (com a director)
"Som e Fúria" (2009) TV series (2009)
Blindness (2008) ... aka Blindness (Japan: English title) ... aka Ensaio Sobre a Cegueira (Brazil)
"Cidade dos Homens" (4 episodes, 2002-2005)... aka City of Men (International: English title: literal title) (UK) (USA: literal English title)
Em Algum Lugar do Futuro (2005) TV episode
Sábado (2003) TV episode
Tomada Gosta de um Homem (2003) TV episode
Uólace e João Victor (2002) TV episode
The Constant Gardener (2005) ... aka Der Ewige Gärtner (Germany)
Cidade de Deus (2002) ... aka City of God (International: English title) (UK) ... aka Cité de Dieu, La (France) ... aka God's Town (International: English title)
Domésticas (2001) ... aka Maids (International: English title)
"Brava Gente" (1 episode, 2000) - Palace II (2000) TV episode
Palace II (2000) ... aka Golden Gate (Palace II) (USA)
Menino Maluquinho 2: A Aventura (1998) ... aka The Nutty Boy 2 (International: English title)
E no meio passa um trem (1998)
"A Comédia da Vida Privada" (1 episode, 1997) - O Que Você Vai Ser Quando Crescer? (1997) TV episode
Olhar Eletrônico (1986) (V)
The Constant Gardener (2005) ... aka Der Ewige Gärtner (Germany)
Cidade de Deus (2002) ... aka City of God (International: English title) (UK) ... aka Cité de Dieu, La (France) ... aka God's Town (International: English title)
Domésticas (2001) ... aka Maids (International: English title)
"Brava Gente" (1 episode, 2000) - Palace II (2000) TV episode
Palace II (2000) ... aka Golden Gate (Palace II) (USA)
Menino Maluquinho 2: A Aventura (1998) ... aka The Nutty Boy 2 (International: English title)
E no meio passa um trem (1998)
"A Comédia da Vida Privada" (1 episode, 1997) - O Que Você Vai Ser Quando Crescer? (1997) TV episode
Olhar Eletrônico (1986) (V)
Treballes molt?
Treballes molt i no es nota ?
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
dimarts, 17 de febrer del 2009
If YoU have SoUL...
If you have soul it will come out. And if people listening have soul too, they will recognize it.
... Y RECUERDA... BAILA COMO SI NADIE TE ESTUVIERA MIRANDO...
... Y RECUERDA... BAILA COMO SI NADIE TE ESTUVIERA MIRANDO...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)