dimecres, 11 de novembre del 2009
L'art de la conversa... algunes cites
JONATHAN SWIFT “El principal secret de l’art de conversar és no dir res que l’altre desitjaria que no haguéssim dit.”
GEORGE HERBERT “Quan xerrem, l’humor té més valor que la intel•ligència, i la lleugeresa més valor que el coneixement.”
JEAN DE LA BRUYÈRE “L’art de la conversa és permetre que l’altre es llueixi. Si deixem el nostre interlocutor satisfet amb ell mateix, també ho estarà amb nosaltres.”
MADAME DE SEVIGNÉ “Si hem nascut amb dues orelles i una sola llengua és perquè s’ha d’escoltar dues vegades abans de parlar.”
(+info al blog de l'Ofici de viure)
diumenge, 8 de novembre del 2009
Mirant Barcelona...
Diumenge el matí: Després de fer un passeig en bici he disfrutat del mar, de la platja, i de les vistes de la ciutat. M'encanta Barcelona, he pensat, quina sort que tinc de viure en un lloc com aquest, on encara que faci fred tenim una llum espectacular i un entorn tant agradable.
He llegit sota el sol, a prop de l'aigua, des d'on contemplava també els edificis emblemàtics que dónen forma a la nostra ciutat, i des d'on veia jugar a volei i estels volant. Tenia ben bé la sensació del privilegiat que pren consciència de les petites meravelles que l'envolten i que pot tocar amb la ma, un dia qualsevol.
S'ha fet l'hora de dinar i ja m'ha vingut de gust pedalar cap a casa. He tornat pel costat de les drassanes, pels jardins de Sant Pau del Camp. Hi ha hagut tres imatges que m'han cridat l'atenció.
La primera: un noi negre, amb roba vella i un gorro mig estripat dormia estès a terra recolzat a l'ancora gegant que hi ha en una placeta. "Enclat pel sistema", he pensat, com l'ancora quan està sota el mar, hi ha gent que malauradament viu en un subsitema, habiten el "sòtano" de la societat, al fons. Una imatge dura, plena de simbolisme, però "real como la vida misma".
La segona, als jardins de Sant Pau del Camp. Un grup de senyors indis feien petar la xerrada asseguts al banc. Davant teníen un senyor vellet que els mirava, un vagabund amb un atrotinat carro de la compra carregat de coses. Feia veure que escoltava una petita ràdio que tenia a la mà, però la radio no emetia cap so. Realment escoltava la conversa dels indis, dels que segur que no n'entenia ni una paraula. El pensament que m'ha vingut ha estat: Potser les notícies que escoltem tampoc tenen sentit, tampoc són clares ni fàcils d'entendre.
La tercera: uns nens jugant a pilota damunt d'una taula de ping pong, i un grup de joves jugant al cricket. No és la primera vegada que veig nois i nens jugant al cricket, i m'he preguntat: què passaria si es demanés a l'ajuntament que fes un cap de cricket? Quina seria la reacció dels veïns? Tenim les instal.lacions adequades pels nens i nenes d'aquesta ciutat?
Realment Barcelona és una ciutat de contrastos. En un mateix matí m'ha generat un sentiment "d'orgull" i benestar, i a la vegada, una sensació desagradable al veure situacions que evidencien la justícia social que som capaços d'oferir, i les desigualtats que conviuen en un mateix espai.
Tenim una ciutat elitista. Una ciutat de mil cares? L'aparador i la "rebotiga" de Barcelona... No portava càmera, m'hagués agradat guardar aquestes imatges.
He llegit sota el sol, a prop de l'aigua, des d'on contemplava també els edificis emblemàtics que dónen forma a la nostra ciutat, i des d'on veia jugar a volei i estels volant. Tenia ben bé la sensació del privilegiat que pren consciència de les petites meravelles que l'envolten i que pot tocar amb la ma, un dia qualsevol.
S'ha fet l'hora de dinar i ja m'ha vingut de gust pedalar cap a casa. He tornat pel costat de les drassanes, pels jardins de Sant Pau del Camp. Hi ha hagut tres imatges que m'han cridat l'atenció.
La primera: un noi negre, amb roba vella i un gorro mig estripat dormia estès a terra recolzat a l'ancora gegant que hi ha en una placeta. "Enclat pel sistema", he pensat, com l'ancora quan està sota el mar, hi ha gent que malauradament viu en un subsitema, habiten el "sòtano" de la societat, al fons. Una imatge dura, plena de simbolisme, però "real como la vida misma".
La segona, als jardins de Sant Pau del Camp. Un grup de senyors indis feien petar la xerrada asseguts al banc. Davant teníen un senyor vellet que els mirava, un vagabund amb un atrotinat carro de la compra carregat de coses. Feia veure que escoltava una petita ràdio que tenia a la mà, però la radio no emetia cap so. Realment escoltava la conversa dels indis, dels que segur que no n'entenia ni una paraula. El pensament que m'ha vingut ha estat: Potser les notícies que escoltem tampoc tenen sentit, tampoc són clares ni fàcils d'entendre.
La tercera: uns nens jugant a pilota damunt d'una taula de ping pong, i un grup de joves jugant al cricket. No és la primera vegada que veig nois i nens jugant al cricket, i m'he preguntat: què passaria si es demanés a l'ajuntament que fes un cap de cricket? Quina seria la reacció dels veïns? Tenim les instal.lacions adequades pels nens i nenes d'aquesta ciutat?
Realment Barcelona és una ciutat de contrastos. En un mateix matí m'ha generat un sentiment "d'orgull" i benestar, i a la vegada, una sensació desagradable al veure situacions que evidencien la justícia social que som capaços d'oferir, i les desigualtats que conviuen en un mateix espai.
Tenim una ciutat elitista. Una ciutat de mil cares? L'aparador i la "rebotiga" de Barcelona... No portava càmera, m'hagués agradat guardar aquestes imatges.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Movimiento de los planetas en la Teoría heliocéntrica
A pesar de que Copérnico propuso una teoría nueva colocando al Sol en el centro del sistema planetario, su teoría sostenía que los planetas giraban alrededor del mismo en órbitas circulares, al igual que lo estipulaba el modelo geocéntrico de Ptolomeo, con la diferencia de que en el último el Sol orbitaba la Tierra.
Por esta razón, si bien los cálculos matemáticos para predecir el movimiento de los astros se había simplificado notablemente con la teoría de Copérnico, éstos no arrojaban aún resultados exactos y precisaban de numerosas correcciones y combinaciones de círculos, dado que se desconocía que los planetas orbitan en torno al sol en trayectorias elípticas.
Cabe recordar que desde la antigüedad se consideraba al círculo como una de las figuras más perfectas en la geometría y por eso se la consideró en un primer momento la forma del universo y las órbitas planetarias. Es por eso que los cálculos de Copérnico no eran precisos, al igual que los de la teoría geocéntrica, si bien el heliocentrismo se aproximaba más a la realidad, puesto que colocaba al sol en el centro del sistema, en lugar de la tierra.
El modelo geocéntrico, por su parte, había sido usado siglos atrás por el Papa Gregorio XIII para confeccionar el calendario gregoriano, lo cual dificultó la aceptación del heliocentrismo. El modelo heliocéntrico adquiriría un grado de exactitud más preciso, con cálculos más simples, en 1609, cuando el astrónomo alemán Johannes Kepler (1571-1630), reformuló la teoría, sugiriendo que la trayectoria de los planetas no era circular, sino elíptica. En el modelo copernicano, el intervalo entre dos conjunciones superiores o inferiores, si el planeta es interior, y dos conjunciones u oposiciones, si el planeta es exterior, se llama periodo orbital.
Desde la antigüedad, se conoce dicho periodo para todos los planetas. En dicho periodo sinódico se repiten las distintas configuraciones de los planetas. Si bien no se puede considerar a Copérnico ni como descubridor del heliocentrismo ni como desarrollador verdadero de la teoría, sí cumplió una función crucial como inspirador para los científicos que le sucederían.
La verdadera revolución aún habría de venir, cuando otros científicos como Galileo Galilei, Johannes Kepler o René Descartes iniciasen otros debates sobre el tema, que llevarían a replantear la epistemología, la filosofía y la teología. En efecto, fueron las observaciones de Galileo de los satélites jovianos las que constituyeron una prueba contundente que inclinaría la balanza a favor de la revolución copernicana.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Heliocentrismo)
dijous, 22 d’octubre del 2009
Nova web National Geographic
http://www.nationalgeographic.com.es/
Com sempre... les fotos són impressionants!
Com sempre... les fotos són impressionants!
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Docs to C
EL DINERO ES DEUDA (MONEY AS DEBT)
http://www.youtube.com/watch?v=KX0bYy8p8PM
TERAPIA DE XOC... THE SHOCK THERAPY - NAOMI KLEIN
http://www.youtube.com/watch?v=TdQlSKeRvQw
http://www.youtube.com/watch?v=KX0bYy8p8PM
TERAPIA DE XOC... THE SHOCK THERAPY - NAOMI KLEIN
http://www.youtube.com/watch?v=TdQlSKeRvQw
diumenge, 4 d’octubre del 2009
La teta asustada
Direcció i guió: Claudia Llosa
Por estructural, arrelada en les creences més profundes...
Parla de la por de la dona davant les agressions i violacions de la guerrilla "El Sendero Luminoso" al món rural dels Andes peruans. Explica com la influència dels ritus, les tradicions, llegendes i celebracions populars afecten i deixen emprempta a l'inconscient col.lectiu durant vàries generacions...
Crec que la directora aconsegueix tractar molts temes i de manera original a llarg d'una particular història d'autosuperació, però deixo només algunes notes de coses que m'han cridat l'atenció:
La teta asustada: malaltia que s'atribueix als fills que "mengen teta" de noies víctimes de violacions. En els pobles de la zona hi ha la creença de que els nens i nenes nascuts de la por i l'angoixa patiran aquesta malaltia al llarg de la seva vida, tindran un caràcter estrany i tancat determinat pel vincle matern.
La història té un element protagonista, la patata. Hi és present al llarg de la pel.lícula perquè és el fruit més típic de la regió (la papa andina ;)) i l'ingredient principal de la seva alimentació, i també perquè és utilitzat per Fausta, la protagonista, com a anticonceptiu i protector de possibles violacions.
A causa de la patata, que fa "arrels" dins seu, ella cau malalta i pateix dolors i desmais. Quan finalment decideix "viure" i despendre's de pors és quan treu valor suficient per passar per quiròfan i "alliberar-se de la patata".
Segons Claudia Llosa, aquest tractament simbòlic i irreal de la patata persegueix diferents motius; per una banda, dotar un element de la dualitat més extrema (aporta vida / vol privar de vida / aporta malaltia), i per altra, recordar a l'espectador que davant de la pantalla sempre hi ha ficció i fantasia.
Al llarg de tota la pel.lícula hi ha molts elements simbòlics, guinyos al seu poble peruà, i intensions que van més enllà del què s'observa a l'escena.
Va estar molt bé poder-la sentir comentada per la pròpia directora a Sant Boi... :)(Una bona sorpresa!)
http://es.wikipedia.org/wiki/La_teta_asustada
divendres, 2 d’octubre del 2009
words and words...
The most selfish one letter word..........."I" -- Avoid it.
The most satisfying two-letter word........"WE" -- Use it
The most poisonous three-letter word......."EGO" -- Kill it.
The most used four-letter word........"LOVE" -- Value it.
The most pleasing five-letter word......."SMILE" -- Keep it.
The fastest spreading six-letter word......"RUMOUR" -- Ignore it.
The hardest working seven-letter word....."SUCCESS" -- Achieve it.
The most enviable eight-letter word......."JEALOUSY" -- Distance it.
The most powerful nine-letter word......."KNOWLEDGE" -- Acquire it.
The most essential ten-letter word......"CONFIDENCE" -- Trust it
The most satisfying two-letter word........"WE" -- Use it
The most poisonous three-letter word......."EGO" -- Kill it.
The most used four-letter word........"LOVE" -- Value it.
The most pleasing five-letter word......."SMILE" -- Keep it.
The fastest spreading six-letter word......"RUMOUR" -- Ignore it.
The hardest working seven-letter word....."SUCCESS" -- Achieve it.
The most enviable eight-letter word......."JEALOUSY" -- Distance it.
The most powerful nine-letter word......."KNOWLEDGE" -- Acquire it.
The most essential ten-letter word......"CONFIDENCE" -- Trust it
dijous, 1 d’octubre del 2009
dimecres, 30 de setembre del 2009
dilluns, 28 de setembre del 2009
Zeitgeist - the movement
Zeitgeist - la peli
s'ha de veure... És una explicació extensa del sistema monetari a escala mundial i de com això determina la percepció i funcionament de la nostra societat. Hi ha informació que fa posar els pèls de punta i remou consciències... I el millor, proposa una alternativa al sistema que m'ha semblat molt interessant...
Si més no, dóna pistes i idees per replantejar el futur i el compromís amb un mateix, els altres i el món.
http://www.thezeitgeistmovement.com
dilluns, 14 de setembre del 2009
Swingin'
El swing no es sólo un estilo de jazz o una forma precisa de manejar el palo de golf, sino un don del alma, cuya gracia no se adquiere a ningún precio. Se tiene o no se tiene. Swing significa oscilar, balancearse, mecer, blandir, hacer girar: son acepciones del verbo que se refieren a un movimiento armónico, que va de dentro a fuera del cuerpo hasta convertirse en aura. Las personas privilegiadas que tienen swing lo transfieren sin darse cuenta a cualquier acto cotidiano de su vida con una especie de ondulación espiritual. El swing se manifiesta al caminar, al sentarse o levantarse del sillón, al dar la mano a un amable desconocido, al llamar al camarero, al contar una historia a los amigos en la sobremesa sirviendo al mismo tiempo el vino, al agradecer con una sonrisa irónica un elogio merecido, al firmar un talón con o sin fondos, al mirar a los ojos con una intensidad medida al chico o a la chica que te gusta en la esquina de la barra, al acercar la copa a los labios, al hacer el amor, al desperezarse por la mañana, al echar media galleta al perro, al bostezar. El swing va más allá de la armonía corporal, del encanto personal no aprendido en ninguna escuela. El swing también es una forma de encajar con elegancia los golpes bajos que da la vida y de volver al anonimato después de un gran éxito: en este sentido tiene una conexión íntima con la moral laica o la fortaleza de espíritu. Quien tiene la gracia del swing aplica esta fórmula ondulante, oscilante, balanceante para salir indemne de cualquier infortunio, obligándolo a girar suavemente sobre si mismo hasta controlarlo por completo. Algunos placeres tienen swing, otros no. La melancolía tiene swing, la molicie también; en cambio, ningún cabreo lo tiene. Fumar ha dejado de tener swing y tampoco lo tiene el dar lecciones apuntándote con el dedo. Tienen swing algunos pases de Zidane, el Ferrari de Schumacher en las curvas, el ritmo de ciertos cuentos de Borges, el triple salto mortal de los acróbatas, el andar fluyente de algunas mujeres y la elasticidad del guepardo ante la presa. Es muy difícil encontrar swing en los políticos. Kennedy alcanzó el nivel de seducción requerido, pero a mi juicio el rey del swing, moral, físico y espiritual es Mandela, sin ninguna duda. Ante cualquier ser que uno se tropiece en la vida bastará un sólo movimiento para descubrir si ha sido elegido por los dioses. Un estilo de cruzar las piernas, una forma de tener la copa en la mano. Todo es blues, todo es jazz. Algún silencio es swing.
MANUEL VICENT 25/07/2004
Gràcies Willy :)
MANUEL VICENT 25/07/2004
Gràcies Willy :)
dilluns, 7 de setembre del 2009
A vision of students today...
Què volen els estudiants?
Algunes dades per reflexionar... SUPER INTERESTING VIDEO :)
http://www.youtube.com/watch?v=dGCJ46vyR9o
Algunes dades per reflexionar... SUPER INTERESTING VIDEO :)
http://www.youtube.com/watch?v=dGCJ46vyR9o
dimecres, 2 de setembre del 2009
dilluns, 31 d’agost del 2009
From complexity to possibility
Managing Complexity: A Different Approach From complexity to possibility - an artist's approach, presented by Benjamin Zander, conductor of the Boston Philharmonic Orchestra...
http://www.youtube.com/watch?v=-EYm1yoOhbQ
If the eyes are shinning, you know you are doing it...
If the eyes are NOT shinning, you get to ask a question.
Who am I being that my children's eyes are not shinning?
More info: http://www.benjaminzander.com/
http://www.youtube.com/watch?v=-EYm1yoOhbQ
If the eyes are shinning, you know you are doing it...
If the eyes are NOT shinning, you get to ask a question.
Who am I being that my children's eyes are not shinning?
More info: http://www.benjaminzander.com/
dilluns, 20 de juliol del 2009
La Gestió de l'H2O
CARLOS FERNÁNDEZ - JÁUREGUI
Tot i els esforços dels experts d'arreu del món, actualment encara no coneixem en detall i amb precisió la quantitat d'aigua de què disposa el cicle hidrològic a escala planetària. Per una banda, hi ha molts països que no tenen balanços hídrics ni mapes hidrogeològics i, per l'altra, no existeix un estudi consolidat sobre la qualitat de les aigües a les diferents conques. El que sí que coneixem, en canvi, és la quantitat d'aigua necessària per persona/país/any i això ens fa constatar que la disponibilitat d'aigua va disminuint de forma accelerada per tres raons: el creixement de la població, el desenvolupament econòmic dels països i el canvi climàtic. La contaminació i el no tractament de les aigües és un altre factor que a molts països aguditza la davallada del recurs hídric.
S'IMPOSA UNA GESTIÓ INTEL·LIGENT de l'aigua que exigeix un enfocament holístic i sostenible, és a dir, un enfocament no fragmentat, que abraci la totalitat i prevegi processos no generadors de residus i capaços d'un reciclatge constant dels elements. Una gestió intel·ligent dels recursos hídrics passa inexorablement per les premisses següents: la unitat de gestió ha de ser la conca hidrogràfica i la hidrogeològica; l'aigua ha de ser considerada un recurs fràgil i finit; pel fet de ser un bé econòmic, social, cultural i religiós, no es pot menystenir el valor econòmic, social, cultural i religiós de l'aigua; qualsevol decisió relativa a la gestió de l'aigua s'ha de prendre participadament entre polítics, gestors, especialistes i tècnics, i la comunitat.
LA GESTIÓ HOLÍSTICA I SOSTENIBLE dels recursos hídrics topa, tanmateix, amb una sèrie de problemes relacionats amb la divisió del territori segons criteris historicoculturals (hi ha molt poques fronteres que coincideixin amb les conques) i amb el valor que s'atorga a l'aigua. En nombrosos països es considera l'aigua com un recurs natural i, per aquesta raó, infinit, i això provoca que se'n faci un mal ús i que no es tingui en compte les diferències entre usuaris. És molt difícil quantificar el valor de l'aigua i la tendència és quantificar-ne només el valor econòmic ignorant que a totes les societats es confereix a l'aigua un valor social, cultural, religiós. Aquest és el motiu pel qual han fracassat la majoria de transferències de la gestió de l'aigua del sector públic al sector privat. A més, la majoria de plans i projectes de desenvolupament dels recursos hídrics no han estat el resultat d'una decisió conjunta de tota la societat, sinó que més aviat s'han concebut als despatxos dels polítics i dels tècnics; això ha fet fracassar molts d'aquests projectes i ha donat peu a conflictes, tràfic d'influències i casos de corrupció.
EL PRIMER REPTE QUE ES PLANTEJA és reconèixer que travessem una crisi de governança de la societat en general pel que fa a l'aigua. El reconeixement i l'acceptació que, efectivament, hi ha una crisi i un repte a encarar que té a veure amb la governança en la gestió dels recursos hídrics a escala mundial -atès que la disponibilitat de l'aigua va minvant tant als països més desenvolupats com en els menys desenvolupats- imposa l'establiment d'un gran programa de formació que inclogui els diferents sectors de la societat.
AQUEST GRAN PROGRAMA HAURIA de preveure, per una banda, una formació especialment adreçada als responsables polítics per tal de donar-los eines per a la presa de decisions en base a una informació fiable, i als legisladors per tal que les lleis que adoptin els països siguin el resultat d'una anàlisi de les necessitats de les conques hidrogràfiques i no pas de polítiques circumscrites a les fronteres dels Estats. Per una altra banda, hauria de garantir que les autoritats responsables de les conques internacionals coneguin bé els diferents protagonistes de la conca compartida, i que la població civil sigui capaç de prendre decisions determinants sobre la gestió del recurs hídric a través de mecanismes desenvolupats a aquest efecte. Aquí la formació i l'educació formal i no formal són decisives.
EN DEFINITIVA, UN PAÍS EDUCAT és un país que porta a terme una gestió racional i intel·ligent dels seus recursos naturals que garanteixi un sistema sostenible a llarg termini i benestar a la seva comunitat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 15. Dilluns, 20 de juliol del 2009
Tot i els esforços dels experts d'arreu del món, actualment encara no coneixem en detall i amb precisió la quantitat d'aigua de què disposa el cicle hidrològic a escala planetària. Per una banda, hi ha molts països que no tenen balanços hídrics ni mapes hidrogeològics i, per l'altra, no existeix un estudi consolidat sobre la qualitat de les aigües a les diferents conques. El que sí que coneixem, en canvi, és la quantitat d'aigua necessària per persona/país/any i això ens fa constatar que la disponibilitat d'aigua va disminuint de forma accelerada per tres raons: el creixement de la població, el desenvolupament econòmic dels països i el canvi climàtic. La contaminació i el no tractament de les aigües és un altre factor que a molts països aguditza la davallada del recurs hídric.
S'IMPOSA UNA GESTIÓ INTEL·LIGENT de l'aigua que exigeix un enfocament holístic i sostenible, és a dir, un enfocament no fragmentat, que abraci la totalitat i prevegi processos no generadors de residus i capaços d'un reciclatge constant dels elements. Una gestió intel·ligent dels recursos hídrics passa inexorablement per les premisses següents: la unitat de gestió ha de ser la conca hidrogràfica i la hidrogeològica; l'aigua ha de ser considerada un recurs fràgil i finit; pel fet de ser un bé econòmic, social, cultural i religiós, no es pot menystenir el valor econòmic, social, cultural i religiós de l'aigua; qualsevol decisió relativa a la gestió de l'aigua s'ha de prendre participadament entre polítics, gestors, especialistes i tècnics, i la comunitat.
LA GESTIÓ HOLÍSTICA I SOSTENIBLE dels recursos hídrics topa, tanmateix, amb una sèrie de problemes relacionats amb la divisió del territori segons criteris historicoculturals (hi ha molt poques fronteres que coincideixin amb les conques) i amb el valor que s'atorga a l'aigua. En nombrosos països es considera l'aigua com un recurs natural i, per aquesta raó, infinit, i això provoca que se'n faci un mal ús i que no es tingui en compte les diferències entre usuaris. És molt difícil quantificar el valor de l'aigua i la tendència és quantificar-ne només el valor econòmic ignorant que a totes les societats es confereix a l'aigua un valor social, cultural, religiós. Aquest és el motiu pel qual han fracassat la majoria de transferències de la gestió de l'aigua del sector públic al sector privat. A més, la majoria de plans i projectes de desenvolupament dels recursos hídrics no han estat el resultat d'una decisió conjunta de tota la societat, sinó que més aviat s'han concebut als despatxos dels polítics i dels tècnics; això ha fet fracassar molts d'aquests projectes i ha donat peu a conflictes, tràfic d'influències i casos de corrupció.
EL PRIMER REPTE QUE ES PLANTEJA és reconèixer que travessem una crisi de governança de la societat en general pel que fa a l'aigua. El reconeixement i l'acceptació que, efectivament, hi ha una crisi i un repte a encarar que té a veure amb la governança en la gestió dels recursos hídrics a escala mundial -atès que la disponibilitat de l'aigua va minvant tant als països més desenvolupats com en els menys desenvolupats- imposa l'establiment d'un gran programa de formació que inclogui els diferents sectors de la societat.
AQUEST GRAN PROGRAMA HAURIA de preveure, per una banda, una formació especialment adreçada als responsables polítics per tal de donar-los eines per a la presa de decisions en base a una informació fiable, i als legisladors per tal que les lleis que adoptin els països siguin el resultat d'una anàlisi de les necessitats de les conques hidrogràfiques i no pas de polítiques circumscrites a les fronteres dels Estats. Per una altra banda, hauria de garantir que les autoritats responsables de les conques internacionals coneguin bé els diferents protagonistes de la conca compartida, i que la població civil sigui capaç de prendre decisions determinants sobre la gestió del recurs hídric a través de mecanismes desenvolupats a aquest efecte. Aquí la formació i l'educació formal i no formal són decisives.
EN DEFINITIVA, UN PAÍS EDUCAT és un país que porta a terme una gestió racional i intel·ligent dels seus recursos naturals que garanteixi un sistema sostenible a llarg termini i benestar a la seva comunitat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 15. Dilluns, 20 de juliol del 2009
dilluns, 13 de juliol del 2009
NINA SIMONE
SING THE TRUTH - The music of Nina Simone
Angelique Kidjo
Dianne Reeves
Simone
Lizz Wright
(12 jul al Grec - impressionaaaant!)
videos nina:
http://www.youtube.com/watch?v=qBU80TF3oMQ
http://www.youtube.com/watch?v=GUcXI2BIUOQ
http://www.youtube.com/watch?v=GEQpipS_qfc
http://www.youtube.com/watch?v=FjcJjLUgZ08
http://www.youtube.com/watch?v=nCodBBnUYRE
"Jazz es un término de los blancos para definir la música negra. Yo hago música clásica negra"
Angelique Kidjo
Dianne Reeves
Simone
Lizz Wright
(12 jul al Grec - impressionaaaant!)
videos nina:
http://www.youtube.com/watch?v=qBU80TF3oMQ
http://www.youtube.com/watch?v=GUcXI2BIUOQ
http://www.youtube.com/watch?v=GEQpipS_qfc
http://www.youtube.com/watch?v=FjcJjLUgZ08
http://www.youtube.com/watch?v=nCodBBnUYRE
"Jazz es un término de los blancos para definir la música negra. Yo hago música clásica negra"
dimarts, 7 de juliol del 2009
TALILA NONO - Cooperació entre escoles (Cat-Senegal)
http://talila-nono.blogspot.com/L’Associació Amics de Diakha Madina des de fa anys està impulsant projectes i fent arribar materials a zones rurals del Senegal, sovint oblidades pel seu govern, per tal d’afavorir i millorar les seves possibilitats escolars. I des de l’any 2000 ha impulsat un treball de cooperació de les escoles de Barcelona
www.barnafrika.cat
dilluns, 6 de juliol del 2009
petites accions... si són cada dia... grans canvis
http://www.wearewhatwedo.org/
http://www.wearewhatwedo.es
Get them to smile more. It takes up half as many muscles as it does to frown and it makes you and others feel twice as good.
Smiling also makes you appear approachable and more attractive. It says: 'I like you, you make me happy, I am pleased to see you.'
People can even tell when you are smiling from the intonation of your voice. So smile when you're on the phone. Start the day with a smile. Stick a reminder on your bathroom mirror.
http://www.wearewhatwedo.es
Get them to smile more. It takes up half as many muscles as it does to frown and it makes you and others feel twice as good.
Smiling also makes you appear approachable and more attractive. It says: 'I like you, you make me happy, I am pleased to see you.'
People can even tell when you are smiling from the intonation of your voice. So smile when you're on the phone. Start the day with a smile. Stick a reminder on your bathroom mirror.
divendres, 3 de juliol del 2009
dijous, 2 de juliol del 2009
Mejor con menos...
"Seguimos profesando la religión del despilfarro”
...En los últimos 200 años, la población mundial se ha multiplicado por siete, ¡y la producción de bienes se ha multiplicado por sesenta! Por eso debemos cambiar la economía cowboy por la economía nave Tierra.
La primera consiste en ocupar nuevas tierras a caballo, dejando atrás las que agotaste.
La segunda, vivir como los astronautas en vuelo espacial: ¡reciclan incluso la orina, y con poco agua subsisten sin problemas!...
Joaquim Sempere,experto en conflictos socioecológicos (La Contra, de La Vanguardia)
...En los últimos 200 años, la población mundial se ha multiplicado por siete, ¡y la producción de bienes se ha multiplicado por sesenta! Por eso debemos cambiar la economía cowboy por la economía nave Tierra.
La primera consiste en ocupar nuevas tierras a caballo, dejando atrás las que agotaste.
La segunda, vivir como los astronautas en vuelo espacial: ¡reciclan incluso la orina, y con poco agua subsisten sin problemas!...
Joaquim Sempere,experto en conflictos socioecológicos (La Contra, de La Vanguardia)
Shell i la contaminació del Delta del Niger
“Si quieres ir a pescar, tienes que caminar durante cuatro horas atravesando a pie varios ríos para llegar adonde puedes encontrar peces y el vertido es menor [...]; a veces, al abrir el vientre de los peces que atrapamos, huelen a petróleo.”
Pescador local del Delta del Níger
Es una triste contradicción que la gente que vive en el delta del río Níger, uno de los 10 ecosistemas más importantes del planeta, tenga que beber, cocinar y limpiar con agua contaminada. Un disparate que la extracción de petróleo que genera ganancias de miles de millones de dólares a multinacionales extranjeras y al propio gobierno, condene a la mayoría de la población a la pobreza.
Como la mayor petrolera que opera en la zona, Shell es directamente responsable de la destrucción de los principales medios de subsistencia de hombres, mujeres y menores en la región del Níger.
Por desgracia, su actuación en los últimos 50 años ha devastado las tierras cultivables, intoxicado el pescado y arruinado la ganadería. Las consecuencias para la población han sido catastróficas y los efectos a largo plazo son impredecibles.
Pese al trabajo de denuncia por parte de comunidades locales y organizaciones extranjeras, Shell no sólo sigue sin aplicar suficientes medidas para evitar más daños sino que evita informar sobre los efectos reales del petróleo y no prevé reparaciones a las víctimas.
¡JA ÉS HORA DE QUE DEMANEM A SHELL QUE ACTUI AMB RESPONSABILITAT! Clica aquí... (Amnistia Internacional)
Pescador local del Delta del Níger
Es una triste contradicción que la gente que vive en el delta del río Níger, uno de los 10 ecosistemas más importantes del planeta, tenga que beber, cocinar y limpiar con agua contaminada. Un disparate que la extracción de petróleo que genera ganancias de miles de millones de dólares a multinacionales extranjeras y al propio gobierno, condene a la mayoría de la población a la pobreza.
Como la mayor petrolera que opera en la zona, Shell es directamente responsable de la destrucción de los principales medios de subsistencia de hombres, mujeres y menores en la región del Níger.
Por desgracia, su actuación en los últimos 50 años ha devastado las tierras cultivables, intoxicado el pescado y arruinado la ganadería. Las consecuencias para la población han sido catastróficas y los efectos a largo plazo son impredecibles.
Pese al trabajo de denuncia por parte de comunidades locales y organizaciones extranjeras, Shell no sólo sigue sin aplicar suficientes medidas para evitar más daños sino que evita informar sobre los efectos reales del petróleo y no prevé reparaciones a las víctimas.
¡JA ÉS HORA DE QUE DEMANEM A SHELL QUE ACTUI AMB RESPONSABILITAT! Clica aquí... (Amnistia Internacional)
divendres, 26 de juny del 2009
Declaración del FORO DE HOMBRES POR LA IGUALDAD
Ante la celebración del 28J «DÍA DEL ORGULLO LGTBI»
TODOS LOS HOMBRES estamos en deuda con el movimiento de hombres homosexuales,
por haber sido pioneros en plantar cara a los rígidos modelos masculinos de nuestra cultura. De la misma forma debemos nuestro reconocimiento y admiración a todo el movimiento de mujeres y hombres homosexuales, transexuales, bisexuales e intergénero
por haber puesto en cuestión con valentía los supuestos heterosexistas de nuestro modelo patriarcal y machista. Gracias en parte a su esfuerzo, nuestra sociedad es ahora más abierta y tolerante.
Se suele hablar de «Orgullo Gay», quizás en otro tic patriarcal que universaliza el masculino invisibilizando así a todo el resto, cuando en realidad se celebra el orgullo de homosexuales, bisexuales, transexuales… en definitiva, de todas las personas con un modelo sexual o genérico diferente del obligado patrón heterosexista del patriarcado.
No se trata de una celebración frívola o gratuita, como argumentan muchas voces. No es gratuita porque no surge de una situación de absoluta normalización e igualdad. Por el contrario, en este mundo y en esta sociedad en que vivimos, la palabra «maricón» sigue siendo el insulto universal porque condensa el desprecio contra lo femenino y la arrogancia del varón que se considera depositario de los valores más excelsos. La homofobia es una forma más de violencia machista. Incluso en este país, donde existe una plena equiparación legal, la desviación de la norma heterosexista se sigue castigando con desprecio, invisibilidad, exclusión y odio. En otras partes del mundo llega a castigarse con persecución, cárcel y hasta pena de muerte.
No es frívola, porque supone la afirmación de la propia diferencia en una sociedad intolerante que todavía la castiga y la invisibiliza. Porque hace visible la diferencia y nos invita a abrir los ojos y verla, y aceptarla, y celebrarla. Diferencia de género y de comportamiento sexual, pero también diversidad en la familia y en las personas, y en el amor, y en los modelos sociales y culturales… Cuarenta años después de los disturbios de Stonewall, todavía sigue siendo necesario alzar la voz y afirmar la diversidad frente al silencio, la intolerancia y el odio.
Los hombres gays tenemos que estar en esta celebración del Orgullo y la Diversidad,
para reivindicar la diversidad y seguir plantando cara al sexismo heterocentrista de esta sociedad.
Los hombres heterosexuales también tenemos que estar allí, cogidos de la mano de los hombres homosexuales, que son nuestros vecinos, nuestros amigos, nuestros hermanos, nuestros hijos y en ocasiones hasta nuestros padres, y que durante demasiado tiempo se han visto demasiado solos ante el desprecio, la humillación, el odio, la invisibilidad y el silencio.
Tenemos que estar, en fin, todas las personas, mujeres y hombres. En nuestro nombre, uniendo esfuerzos para la construcción de una sociedad más libre, abierta, respetuosa, diversa y limpia de odios, miedos y exclusión. Y también en nombre de todas aquellas personas que sufrieron tiempos peores y vivieron condenadas al silencio y a la agresión constante. Con todas ellas tenemos una deuda de comprensión, ternura y solidaridad.
LA HOMOFOBIA ES VIOLENCIA MACHISTA.
Sevilla, junio 2009
dijous, 11 de juny del 2009
Coehlo, Paulo (res de l'altre món...)
Un rey fue hasta su jardín y descubrió que sus árboles, arbustos y flores se estaban muriendo.
El Roble le dijo que se moría porque no podía ser tan alto como el Pino. Volviéndose al Pino, lo halló caído porque no podía dar uvas como la Vid. Y la Vid se moría porque no podía florecer como la Rosa. La Rosa lloraba porque no podía ser alta y sólida como el Roble.
Entonces encontró una planta, una Fresia, floreciendo y más fresca que nunca. El rey preguntó: ¿Cómo es que creces saludable en medio de este jardín mustio y sombrío? No lo sé.
Quizás sea porque siempre supuse que cuando me plantaste, querías Fresias. Si hubieras querido un Roble o una Rosa, los habrías plantado.
En aquel momento me dije: "Intentaré ser Fresia de la mejor manera que pueda"
-Coehlo, Paulo
El Roble le dijo que se moría porque no podía ser tan alto como el Pino. Volviéndose al Pino, lo halló caído porque no podía dar uvas como la Vid. Y la Vid se moría porque no podía florecer como la Rosa. La Rosa lloraba porque no podía ser alta y sólida como el Roble.
Entonces encontró una planta, una Fresia, floreciendo y más fresca que nunca. El rey preguntó: ¿Cómo es que creces saludable en medio de este jardín mustio y sombrío? No lo sé.
Quizás sea porque siempre supuse que cuando me plantaste, querías Fresias. Si hubieras querido un Roble o una Rosa, los habrías plantado.
En aquel momento me dije: "Intentaré ser Fresia de la mejor manera que pueda"
-Coehlo, Paulo
dilluns, 8 de juny del 2009
Gandhi
"La veu humana mai podrà cobrir la mateixa distància que la petita i silenciosa veu de la consciència"
MAHATMA GANDHI
MAHATMA GANDHI
dimecres, 3 de juny del 2009
Mr. Jailer
Am in chains you’re in chains too I wear uniforms, you wear uniforms too Am a prisoner, you’re a prisoner too Mr Jailer
I have fears you have fear too I will die, you sef go die too Life is beautiful don’t you think so too Mr Jailer
Am talking to you jailer Stop calling me a prisoner Let he who is without sin- Be the first to cast the stone Mr Jailer
You suppress all my strategy You oppress every part of me What you don’t know, you’re a victim too Mr Jailer
You don’t care about my point of view If I die another will work for you So you threat me like a modern slave Mr Jailer
You don’t care about my point of view If I die another will work for you So you threat me like a modern slave Mr Jailer
If you walking in a market place Don’t throw stones Even if you do you just might hit One of your own Life is not about your policies All the time So you better rearrange your Philosophies and be good to your fellow man jailer
I hear my baby say I wan be president I wan chop money From my government What he don’t know Be say Mr Jailer
jailer - asha
I have fears you have fear too I will die, you sef go die too Life is beautiful don’t you think so too Mr Jailer
Am talking to you jailer Stop calling me a prisoner Let he who is without sin- Be the first to cast the stone Mr Jailer
You suppress all my strategy You oppress every part of me What you don’t know, you’re a victim too Mr Jailer
You don’t care about my point of view If I die another will work for you So you threat me like a modern slave Mr Jailer
You don’t care about my point of view If I die another will work for you So you threat me like a modern slave Mr Jailer
If you walking in a market place Don’t throw stones Even if you do you just might hit One of your own Life is not about your policies All the time So you better rearrange your Philosophies and be good to your fellow man jailer
I hear my baby say I wan be president I wan chop money From my government What he don’t know Be say Mr Jailer
jailer - asha
ICT4D
According to the ICT Development Index 2009 published by International Telecommunication Union, mobile cellular subscription per 100 inhabitants has encreased from 0.8 in 2002 to 21.7 in 2007, which is the significant most improvement area as much as of ICT axcess is concerned.
Tel fix -> de 0.5 a 0.8
households with computers -> de 0.1 a 1.9
households with internet -> de 0.1 a 1.3
Tel fix -> de 0.5 a 0.8
households with computers -> de 0.1 a 1.9
households with internet -> de 0.1 a 1.3
dimarts, 2 de juny del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
Nigerian singer: Asa (Asha)
The revelation (revolution) of the nigerian soul
http://www.asa-official.com
http://www.asa-official.com
Pablo Neruda
...
Me gustas cuando callas porqué estás como ausente
distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa basta
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
P. Neruda
Me gustas cuando callas porqué estás como ausente
distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa basta
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
P. Neruda
dimarts, 26 de maig del 2009
dimarts, 19 de maig del 2009
The roots of empathy
The roots of empathy és una entitat que porta a terme un mètode d'educació emocional creat per Mary Gordon, Canadà.
A través de "famílies" amb un recent nascut fan de model en una classe i es treballa la identificació de les emocions base d'aquest mentre juguen, canten, observen...
Després es fa un treball per posar noms a les diferents emocions (utilitzant literatura per afavorir l'accés al món emocional i afectiu) en dinàmiques de grup-classe. Un cop s'ha treballat en les emocions d'un mateix s'exporta a un ambit comunitari, per tal de fer del grup-classe una mini-comunitat cohesionada i amb l'acceptació de la diferència, emàtica i amb capacitat de resolussió de conflictes.
Com a mètode de treball el trobo molt original ja que aprofita la sensibilitat que genera un nen petit i aproxima l'essència emocional d'aquest ja que encara no mostra emocions ambivalents o secundàries.
Aquesta manera tan transparent i directa d'observar les emocions segurament és una eina d'alt valor pedagògic per a totes les edats.
El video és maco de veure, té un to una mica propagandístic però val la pena...
A través de "famílies" amb un recent nascut fan de model en una classe i es treballa la identificació de les emocions base d'aquest mentre juguen, canten, observen...
Després es fa un treball per posar noms a les diferents emocions (utilitzant literatura per afavorir l'accés al món emocional i afectiu) en dinàmiques de grup-classe. Un cop s'ha treballat en les emocions d'un mateix s'exporta a un ambit comunitari, per tal de fer del grup-classe una mini-comunitat cohesionada i amb l'acceptació de la diferència, emàtica i amb capacitat de resolussió de conflictes.
Com a mètode de treball el trobo molt original ja que aprofita la sensibilitat que genera un nen petit i aproxima l'essència emocional d'aquest ja que encara no mostra emocions ambivalents o secundàries.
Aquesta manera tan transparent i directa d'observar les emocions segurament és una eina d'alt valor pedagògic per a totes les edats.
El video és maco de veure, té un to una mica propagandístic però val la pena...
dilluns, 11 de maig del 2009
Women PeaceMakers Program
The Joan B. Kroc Institute for Peace & Justice (IPJ) in San Diego, California, is currently accepting applications for its Women PeaceMakers Program (WPM). The WPM program is designed for leaders from conflict-affected countries around the world who are transforming conflict and assuring gender-inclusion in post conflict recovery through in human rights advocacy and peace building efforts they lead. These are women whose stories and best practices will be shared internationally; they are women who will have a respite from the frontlines work they do.
Four Women PeaceMakers are selected each year to spend two months in residence at the Institute. They will receive a small stipend while having their unique peacemaking stories documented, through both film and narratives, that will be available to inspire others around the world. Women PeaceMakers in residence will have the opportunity to engage with the community through a series of public panels and to meet with other activists and leaders involved in human rights, political action and peacemaking efforts.
Four Peace Writers are selected each year to document the stories of Women PeaceMakers for publication. Writers will interview the Women and engage in extensive research to become familiar with the histories of their conflicts and peacemaking efforts.
Residency dates are September 14-November 6 for Peace Makers and September 8-November 28 for Peace Writers.
For more information about the program and an application please visit the IPJ web site at http://peace.sandiego.edu
Four Women PeaceMakers are selected each year to spend two months in residence at the Institute. They will receive a small stipend while having their unique peacemaking stories documented, through both film and narratives, that will be available to inspire others around the world. Women PeaceMakers in residence will have the opportunity to engage with the community through a series of public panels and to meet with other activists and leaders involved in human rights, political action and peacemaking efforts.
Four Peace Writers are selected each year to document the stories of Women PeaceMakers for publication. Writers will interview the Women and engage in extensive research to become familiar with the histories of their conflicts and peacemaking efforts.
Residency dates are September 14-November 6 for Peace Makers and September 8-November 28 for Peace Writers.
For more information about the program and an application please visit the IPJ web site at http://peace.sandiego.edu
dijous, 7 de maig del 2009
dimecres, 6 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
social exclusion - def
Social exclusion is a major contributing factor to poverty. Women, men and children experience social exclusion when they are discriminated against based on their gender, ethnicity, race, caste, religion, language, sexual orientation, age, disability, HIV status, migrant status, or combinations of these. This discrimination also exists within public institutions, legal systems and public services and keeps people in poverty and excluded from decision-making processes that affects their lives.The most socially excluded and marginalised groups across the world need to engage with and transform the institutions and processes that discriminate against them. This involves enabling and supporting excluded and marginalised groups to participate effectively in formal and informal governance and justice systems and helping establish an understanding of citizenship. People from the most excluded groups will then be able to hold their governments to account, to ensure their needs and interests are addressed and their human rights respected.
How do we promote social inclusion? Whose responsibility is it to do it? How do we tackle discrimination on different grounds?
How can we ensure that people are included in the decision-making processes that directly affect their lives? How can institutions be transformed to include those that have been traditionally marginalised?
ICT4D - some figures
Experience in developing countries has shown that better access to Information and Communication Technologies (ICTs) such as mobile phones and computers has improved health and livelihood opportunities for poor and marginalised people.
In the last five years, the number of fixed phone lines has increased by 18% in comparison with a 275% increase in the number of mobile subscriptions. Can more be made of this technology to improve development?
Fishermen in southern India, for example, can call several ports and dealers while still at sea and find the best prices before deciding on a market.
And in Kenya, the mobile provider Safaricom has developed an innovative system that allows customers to transfer money using a mobile phone as an answer to the country's poor banking infrastructure.
http://www.guardian.co.uk/journalismcompetition
In the last five years, the number of fixed phone lines has increased by 18% in comparison with a 275% increase in the number of mobile subscriptions. Can more be made of this technology to improve development?
Fishermen in southern India, for example, can call several ports and dealers while still at sea and find the best prices before deciding on a market.
And in Kenya, the mobile provider Safaricom has developed an innovative system that allows customers to transfer money using a mobile phone as an answer to the country's poor banking infrastructure.
http://www.guardian.co.uk/journalismcompetition
divendres, 24 d’abril del 2009
dijous, 16 d’abril del 2009
dimecres, 8 d’abril del 2009
Ken Robinson - Educació i Creativitat, una relació conflictiva?
En el Blog de la Marta hi ha una conferència interessant sobre la creativitat i l'educació, el domini del món acadèmic i l'oblit de les arts, i la construcció social generada per aquest model i el futur que ens espera ;-)
Algunes notes:
- If we are not prepared to be wrong, we will never come up with something original.
Kids would take a chance. If they don't know they would have a goal. They are not feared to be wrong... Educational Systems are punishing the mistakes children make, we are educating out of the creative capacities. We stigmatise mistakes.
It doesn't mean: being wrong = creativity.
- Picasso said: <Todos los niños nacen artistas. Lo difícil es mantenerse artista cuando nos hacemos adultos> Què perdem pel camí?
- La inteligencia de l'ésser humà té 3 característiques: diversa + dinàmica + diferent entre elles
perquè només concentrar-nos en el cap? I en determinades capacitats del cap? A mesura que creixem ens anem oblidant de més parts del nostre cos. Segons Ken Robinson, els professors universitaris look at their bodies as a form of transport for their heads. Es la manera de llevar la cabeza a las reuniones.
- Jonas Salk: "Si todos los insectos desaparecieran de la tierra, en 50 años habría desaparecido toda forma de vida sobre la tierra. Si los seres humanos desaparecieran de la tierra, en 50 años todas las demás fromas de vida podrían florecer".
Algunes notes:
- If we are not prepared to be wrong, we will never come up with something original.
Kids would take a chance. If they don't know they would have a goal. They are not feared to be wrong... Educational Systems are punishing the mistakes children make, we are educating out of the creative capacities. We stigmatise mistakes.
It doesn't mean: being wrong = creativity.
- Picasso said: <Todos los niños nacen artistas. Lo difícil es mantenerse artista cuando nos hacemos adultos> Què perdem pel camí?
- La inteligencia de l'ésser humà té 3 característiques: diversa + dinàmica + diferent entre elles
perquè només concentrar-nos en el cap? I en determinades capacitats del cap? A mesura que creixem ens anem oblidant de més parts del nostre cos. Segons Ken Robinson, els professors universitaris look at their bodies as a form of transport for their heads. Es la manera de llevar la cabeza a las reuniones.
- Jonas Salk: "Si todos los insectos desaparecieran de la tierra, en 50 años habría desaparecido toda forma de vida sobre la tierra. Si los seres humanos desaparecieran de la tierra, en 50 años todas las demás fromas de vida podrían florecer".
dimarts, 31 de març del 2009
Aquari o Aquarius, l'aiguader, és una de les constel·lacions conegudes des l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol. Està en una regió anomenada, a vegades, el mar degut a la profusió de constel·lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, et coetera. A vegades, el riu Eridanus es descriu sortint del pot d'aigua d'Aquarius.
Si bé el Sol entra dins la constel·lació zodiacal d'Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de març, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrològic del mateix nom que comença el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.
dijous, 26 de març del 2009
DUES LLUNES
DUES "LLUNES" AL CEL
El 27 d'agost, a mitjanit i 30 minuts, mirar al cel.
El planeta Mart serà l'estrella més brillant al cel.
Serà tan gran com la lluna plena.
Mart serà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la
Terra.
No us ho perdeu.
Sembla que els ulls nus, serà com si la Terra tingués 2 Llunes!
La propera vegada que aquest esdeveniment és produirà esta previst per a
l'any 2287.
Compartir aquesta informació amb tots els amics. Ningú que viu avui ho
podrà veure una segona vegada.
(gràcies Helena)
El 27 d'agost, a mitjanit i 30 minuts, mirar al cel.
El planeta Mart serà l'estrella més brillant al cel.
Serà tan gran com la lluna plena.
Mart serà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la
Terra.
No us ho perdeu.
Sembla que els ulls nus, serà com si la Terra tingués 2 Llunes!
La propera vegada que aquest esdeveniment és produirà esta previst per a
l'any 2287.
Compartir aquesta informació amb tots els amics. Ningú que viu avui ho
podrà veure una segona vegada.
(gràcies Helena)
dimecres, 25 de març del 2009
CONSTEL.LACIÓ, gALàXIa
Una constel·lació és un conjunt d'estels fixes o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en què s'han dividit els estels fixos. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues.
A part dels noms propis tradicionals (d'origen grec, llatí o àrab, normalment), els estels de les constel·lacions reben un nom format per una lletra grega en minúscula, començant per α, i seguint amb l'alfabet grec per ordre decreixent de la seva magnitud aparent, seguida de l'abreviatura o, indistintament, del genitiu llatí del nom de la constel·lació; si s'acaben les lletres greges, es segueix amb les llatines; aquesta és l'anomenada nomenclatura de Bayer.
En astronomia, Càncer (el cranc símbol , Unicode ♋) és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.
Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del Sistema Solar.
Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.
La constel·lació també dóna el seu nom al Tròpic de Càncer
L'Óssa Major, és una constel·lació boreal. L'asterisme més destacat de l'Óssa Major és el conjunt de set estrelles anomenat popularment com «el carro gran», amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estrella més brillant de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre les dues últimes estrelles de la caixa del carro cap el nord, trobarem la Polar.
Des de les latituds dels Països Catalans, l'Óssa Major està molt a prop de l'estrella Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del gir de l'esfera celeste, l'Óssa Major no podria estar mai tan baixa com per no poder-la veure.
L'Óssa Menor (en llatí Ursa Minor) és una de les constel·lacions més conegudes de l'hemisferi nord. Consta de set estrelles amb la forma de carro; quatre d'elles formarien el que és la part profunda del carro i les altres tres serien el que és el mànec del carro.
L'element més conegut de l'Óssa Menor és l'estrella Polar, la qual es troba situada en la prolongació de l'eix de la terra, assenyalant el pol nord geogràfic, pel que ha estat emprat per navegants com punt de referència en les seves travessies. A part de l'estrella Polar, l'Óssa Menor manca d'elements d'interès per a l'afeccionat a l'astronomia.
Donada la seva ubicació, l'Óssa Menor només es pot veure en l'hemisferi nord, però a canvi, en aquest hemisferi es veu tot l'any. Juntament amb la seva companya l'Óssa Major, és un dels elements més característics del firmament de l'hemisferi nord.
Una galàxia és un ensems de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu
dimarts, 24 de març del 2009
Kiva.org
http://www.kiva.org/
Iniciativa solidària de Microcrèdit one by one.
Pot ser un bon regal d'aniversari ;-)
Iniciativa solidària de Microcrèdit one by one.
Pot ser un bon regal d'aniversari ;-)
dilluns, 23 de març del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
where the hell is Matt
http://www.wherethehellismatt.com
http://www.wherethehellismatt.com/?fbid=MzetFvVaHrz
Ballar no té fronteres ni hi enten de colors...
happiness happiness happiness happinesssssssssss total ;-)
Altres videos del tema:
http://www.youtube.com/watch?v=bNF_P281Uu4
http://www.youtube.com/watch?v=a40gce_Q814&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=7WmMcqp670s&feature=channel
http://www.wherethehellismatt.com/?fbid=MzetFvVaHrz
Ballar no té fronteres ni hi enten de colors...
happiness happiness happiness happinesssssssssss total ;-)
Altres videos del tema:
http://www.youtube.com/watch?v=bNF_P281Uu4
http://www.youtube.com/watch?v=a40gce_Q814&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=7WmMcqp670s&feature=channel
divendres, 20 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
dimecres, 18 de març del 2009
MANIFEST: TEMPS DE RE-VOLTES, POSEM EN MARXA EL DECREIXEMENT!
TEMPS DE RE-VOLTES, POSEM EN MARXA EL DECREIXEMENT!
Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.
En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.
A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.
Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.
Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.
Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii, i creii amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.
Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!
Us apunteu a la marxa? (adheriu-vos al manifest)
Per contactar amb nosaltres:Tf: 932170623correu -e: re-voltes a tempsdere-voltes.cat
Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.
En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.
A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.
Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.
Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.
Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii, i creii amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.
Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!
Us apunteu a la marxa? (adheriu-vos al manifest)
Per contactar amb nosaltres:Tf: 932170623correu -e: re-voltes a tempsdere-voltes.cat
dimarts, 17 de març del 2009
MCDonald's - Sabies que...?
- Cada 3 hores s'obre un nou Restaurant MCDonalds a algun racó de món?
- Cada dia 32 milions de persones mengen una "Big mac"?
"With his system Richard McDOnald has given us faster food but this has arguably created a demand for everything else to be faster too. Modern society has become imipatient and easily frustrated. Above all Richard McDonald created an unstoppable monster that gave birth to the phrase "junk food". The world will never recover the innocence it lost when it first tasted a Big Mac."
(Quines coses que s'aprenen a les classes d'anglès... ;-))
- Cada dia 32 milions de persones mengen una "Big mac"?
"With his system Richard McDOnald has given us faster food but this has arguably created a demand for everything else to be faster too. Modern society has become imipatient and easily frustrated. Above all Richard McDonald created an unstoppable monster that gave birth to the phrase "junk food". The world will never recover the innocence it lost when it first tasted a Big Mac."
(Quines coses que s'aprenen a les classes d'anglès... ;-))
22/03 - Dia de l'H2O :: algunes dades... que deixen sec...
- Dentro de 25 años el hombre podría llegar a utilizar más del 90 por ciento del agua dulce disponible, dejando sólo un 10 por ciento para el resto de especies que pueblan el planeta.
- En los próximos 15 años, hasta 250 millones de africanos sufrirán severa escasez de agua potable.
- La mitad de la población del África subsahariana carece de agua y dos terceras partes de sus habitantes han carecido siempre de servicios de saneamiento básicos.
- El actual presidente de la Comisión de Cooperación de la Unión Europea y ex Presidente del Parlamento Europeo, señor Josep Borrell, afirmó en la Expo Zaragoza que era posible brindar agua potable a todos los habitantes del planeta con solo hacer una inversión aproximada de 32.000 millones de euros, dinero que a su juicio, deberían ser aportados por los países mas ricos del mundo como una obligación moral.
DAR AGUA POTABLE A TODO EL MUNDO, significaría:
- Dejar de construir 18 submarinos nucleares.
- Lo que costaron los 4 primeros meses a Estados Unidos la guerra contra Irak.
- La fabricación de las botellas para responder a la demanda de agua embotellada por parte de los estadounidenses requiere anualmente más de 1.5 millones de barriles de petróleo, lo suficiente para aprovisionar de combustible a unos 100.000 carros en los EE. UU. por un año
- Las botellas de plástico pueden tomar hasta 1.000 años para biodegradarse. En todo el mundo se usan unas 2.7 millones de toneladas de plástico para embotellar el agua cada año.
- Se necesitan entre uno y tres metros cúbicos de agua para cosechar un kilo de arroz y 1.000 toneladas de agua para producir una tonelada de grano.
- Las prácticas de riego y el escaso drenaje han conducido a la salinización de aproximadamente el 10 por ciento de las tierras irrigadas del mundo
- En los próximos 15 años, hasta 250 millones de africanos sufrirán severa escasez de agua potable.
- La mitad de la población del África subsahariana carece de agua y dos terceras partes de sus habitantes han carecido siempre de servicios de saneamiento básicos.
- El actual presidente de la Comisión de Cooperación de la Unión Europea y ex Presidente del Parlamento Europeo, señor Josep Borrell, afirmó en la Expo Zaragoza que era posible brindar agua potable a todos los habitantes del planeta con solo hacer una inversión aproximada de 32.000 millones de euros, dinero que a su juicio, deberían ser aportados por los países mas ricos del mundo como una obligación moral.
DAR AGUA POTABLE A TODO EL MUNDO, significaría:
- Dejar de construir 18 submarinos nucleares.
- Lo que costaron los 4 primeros meses a Estados Unidos la guerra contra Irak.
- La fabricación de las botellas para responder a la demanda de agua embotellada por parte de los estadounidenses requiere anualmente más de 1.5 millones de barriles de petróleo, lo suficiente para aprovisionar de combustible a unos 100.000 carros en los EE. UU. por un año
- Las botellas de plástico pueden tomar hasta 1.000 años para biodegradarse. En todo el mundo se usan unas 2.7 millones de toneladas de plástico para embotellar el agua cada año.
- Se necesitan entre uno y tres metros cúbicos de agua para cosechar un kilo de arroz y 1.000 toneladas de agua para producir una tonelada de grano.
- Las prácticas de riego y el escaso drenaje han conducido a la salinización de aproximadamente el 10 por ciento de las tierras irrigadas del mundo
dilluns, 9 de març del 2009
The Constant Gardener
- ... Las compañías farmaceuticas están a la par con las traficantes de armas. Así es como el mundo jode a africa, sr black.
- Con las manos ensangrientadas?
- Así es como expían su culpa ...
--------------------------------------------------------
The constant gardener (El jardinero fiel)
2005. Fernando Meirelles
2005. Fernando Meirelles
Filmografia (com a director)
"Som e Fúria" (2009) TV series (2009)
Blindness (2008) ... aka Blindness (Japan: English title) ... aka Ensaio Sobre a Cegueira (Brazil)
"Cidade dos Homens" (4 episodes, 2002-2005)... aka City of Men (International: English title: literal title) (UK) (USA: literal English title)
Em Algum Lugar do Futuro (2005) TV episode
Sábado (2003) TV episode
Tomada Gosta de um Homem (2003) TV episode
Uólace e João Victor (2002) TV episode
The Constant Gardener (2005) ... aka Der Ewige Gärtner (Germany)
Cidade de Deus (2002) ... aka City of God (International: English title) (UK) ... aka Cité de Dieu, La (France) ... aka God's Town (International: English title)
Domésticas (2001) ... aka Maids (International: English title)
"Brava Gente" (1 episode, 2000) - Palace II (2000) TV episode
Palace II (2000) ... aka Golden Gate (Palace II) (USA)
Menino Maluquinho 2: A Aventura (1998) ... aka The Nutty Boy 2 (International: English title)
E no meio passa um trem (1998)
"A Comédia da Vida Privada" (1 episode, 1997) - O Que Você Vai Ser Quando Crescer? (1997) TV episode
Olhar Eletrônico (1986) (V)
The Constant Gardener (2005) ... aka Der Ewige Gärtner (Germany)
Cidade de Deus (2002) ... aka City of God (International: English title) (UK) ... aka Cité de Dieu, La (France) ... aka God's Town (International: English title)
Domésticas (2001) ... aka Maids (International: English title)
"Brava Gente" (1 episode, 2000) - Palace II (2000) TV episode
Palace II (2000) ... aka Golden Gate (Palace II) (USA)
Menino Maluquinho 2: A Aventura (1998) ... aka The Nutty Boy 2 (International: English title)
E no meio passa um trem (1998)
"A Comédia da Vida Privada" (1 episode, 1997) - O Que Você Vai Ser Quando Crescer? (1997) TV episode
Olhar Eletrônico (1986) (V)
Treballes molt?
Treballes molt i no es nota ?
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
dimarts, 17 de febrer del 2009
If YoU have SoUL...
If you have soul it will come out. And if people listening have soul too, they will recognize it.
... Y RECUERDA... BAILA COMO SI NADIE TE ESTUVIERA MIRANDO...
... Y RECUERDA... BAILA COMO SI NADIE TE ESTUVIERA MIRANDO...
diumenge, 8 de febrer del 2009
Paret de casa l'Aleix
Se rompió la cadena que ataba el reloj a las horas,
se paró el aguacero
ahora somos flotando dos gotas
agarrado a la cola del viento
me siento mejor
ME OLVIDÉ DE PONER LOS PIES EN EL SUELO
Y ME SIENTO MEJOR
Roberto Iniesta (Extremoduro)
se paró el aguacero
ahora somos flotando dos gotas
agarrado a la cola del viento
me siento mejor
ME OLVIDÉ DE PONER LOS PIES EN EL SUELO
Y ME SIENTO MEJOR
Roberto Iniesta (Extremoduro)
Sabina... que grande ;-)
PORQUE EL AMOR CUANDO NO MUERE MATA, PORQUE AMORES QUE MATAN NUNCA MUEREN.
El día del juicio final puede que diós sea mi abogado de oficio.
Nadie se ha muerto por ir sin dormir una vez al currele.
Peor para el sol que se mete a las siete a la cuna del mar a roncar
mientras un servidor le levanta la falda a la luna.
Al lugar donde fuiste feliz no deberías tratar de volver.
Este adiós no maquilla un hastaluego
este nunca no esconde un ojalá
estas cenisas no juegan con un fuego
este ciego nunca mira hacia atrás
este notario firma lo que escribo
esta letra no la protestaré
ahorrate el acuso del recibo
estas vísperas son las de después
A este miedo tan huérfano de padre
no voy a permitirle que taladre un corazón podrido de la tierra
Este pez ya no muere por tu boca
este loco se va por otra loca
estos ojos no lloran más por ti
Cites from my brother
“Ayer no me querías, hoy no te quiero, mañana no tendremos a quien querer”
“Ponle al sordo voz y alas al cojo"
Joaquin Sabina
“El auténtico amigo es aquel que lo sabe todo sobre ti y sigue siendo tu amigo" Kurt D. Cobain
“Ponle al sordo voz y alas al cojo"
Joaquin Sabina
“El auténtico amigo es aquel que lo sabe todo sobre ti y sigue siendo tu amigo" Kurt D. Cobain
13’99 EUROS
“Después de todo lo que los hombres han hecho por el, Diós podría por lo menos heberse tomado la molestia de existir.”
“Eres mi sueño prohibido, mi único tormento y mi única esperanza”
“¿Como se las apañan los que no duermen para despertarse?”
“La gente no sabe lo que quiere hasta que se lo ofrecen”
“Dejas que se vaya porque tú siempre dejas que todo el mundo se vaya”
“El capitalismo convierte a las personas en yogures con fecha de caducidad”
“Eres mi sueño prohibido, mi único tormento y mi única esperanza”
“¿Como se las apañan los que no duermen para despertarse?”
“La gente no sabe lo que quiere hasta que se lo ofrecen”
“Dejas que se vaya porque tú siempre dejas que todo el mundo se vaya”
“El capitalismo convierte a las personas en yogures con fecha de caducidad”
dimecres, 21 de gener del 2009
+ cites d'educació
L’error és considerar l’alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una “pietat inoperant” que deixa en l’oblit la voluntat de superar-se.
Educació
Tenemos un fenómeno, la inmigración;
una finalidad, la ciudadanía
y un instrumento, LA EDUCACIÓN
una finalidad, la ciudadanía
y un instrumento, LA EDUCACIÓN
dissabte, 17 de gener del 2009
dansa-cites by Marta Mans
De la panza sale la danza.
Dance to express not to impress
En aldeas miserables, cuatro casucas y ocho bailes.
Después de que baile bien, aunque sea fea.
A quien de bailar tiene gana, poco son le basta.
La vida es un tango y si te resbalas sigue bailando
y....
Que nos quiten lo bailao!
dijous, 15 de gener del 2009
divendres, 9 de gener del 2009
Oh Jerusalem
Ara el tema està molt mogut. La situació a Gaza és insostenible... hi ha un manifest que es pot signar (palestina.cat)
El 27 de desembre del 2008 l’Estat d’Israel va començar una ofensiva militar a la franja de Gaza. Des d’aleshores han mort més de 700 persones, entre les quals més d’un centenar d’infants, i hi ha més de 3.000 ferits.
S’estan bombardejant escoles, hospitals i habitatges, a més de centrals elèctriques, edificis governamentals i carreteres.
La franja de Gaza és des del 2006 un territori tancat on viu un milió i mig de persones. Aquests dies, tot i el desig de molta gent de sortir i fugir de la guerra, les fronteres continuen tancades i tota la població es veu obligada a sobreviure sota els bombardejos.
Una pel.li que m'ha agradat: Oh Jerusalem (Situa a l'inici del conflicte: la creació de l'estat d'israel)
El 27 de desembre del 2008 l’Estat d’Israel va començar una ofensiva militar a la franja de Gaza. Des d’aleshores han mort més de 700 persones, entre les quals més d’un centenar d’infants, i hi ha més de 3.000 ferits.
S’estan bombardejant escoles, hospitals i habitatges, a més de centrals elèctriques, edificis governamentals i carreteres.
La franja de Gaza és des del 2006 un territori tancat on viu un milió i mig de persones. Aquests dies, tot i el desig de molta gent de sortir i fugir de la guerra, les fronteres continuen tancades i tota la població es veu obligada a sobreviure sota els bombardejos.
Una pel.li que m'ha agradat: Oh Jerusalem (Situa a l'inici del conflicte: la creació de l'estat d'israel)
dimecres, 7 de gener del 2009
blog
http://www.elperiodico.com/blogs/blogs/barcelona/default.aspx
... Lo que desconoces puede ser la solución...
Bareto: Joaquim Costa, 26?
... Lo que desconoces puede ser la solución...
Bareto: Joaquim Costa, 26?
MANIFEST DEL CARGOL
Cerveseria El racó dels Sants
(C/Guadiana, 6 - prop de carretera de sants)
A la carta de la cerveseria et pots entretenir a llegir el Manifest del Cargol:
- Rebuig a la universalització d'una cultura alimentaria aliena als hàbits de cada país.
- Valoració de la qualitat dels aliments.
- Promoció d'una nova educació ecològica - alimentaria
- Respecte i inercanvi de tècniques i investigació històrico-gastronòmica
- Afirmació del plaer com un dret inalienable per a tota la humanitat
(C/Guadiana, 6 - prop de carretera de sants)
A la carta de la cerveseria et pots entretenir a llegir el Manifest del Cargol:
- Rebuig a la universalització d'una cultura alimentaria aliena als hàbits de cada país.
- Valoració de la qualitat dels aliments.
- Promoció d'una nova educació ecològica - alimentaria
- Respecte i inercanvi de tècniques i investigació històrico-gastronòmica
- Afirmació del plaer com un dret inalienable per a tota la humanitat
diumenge, 4 de gener del 2009
dijous, 1 de gener del 2009
Una delícia ;-)
Heitor Villa-lobos - "bachianas brasileiras" aria nº 5
"No creo en la música como cultura, educación, ni siquiera como artificio para la diversión o para calmar los nervios, sino como algo de efecto más potente, místico y profundo. La música tiene este poder de comunicar, de curar y de ennoblecer, cuando se la hace parte de la vida y la conciencia del hombre." Heitor Villa-lobos
"No creo en la música como cultura, educación, ni siquiera como artificio para la diversión o para calmar los nervios, sino como algo de efecto más potente, místico y profundo. La música tiene este poder de comunicar, de curar y de ennoblecer, cuando se la hace parte de la vida y la conciencia del hombre." Heitor Villa-lobos
Info x polítics... i per tothom ;-)
Tornant al llibre d'Eduard Punset "El viaje a la felicidad":
- "Los indices de felicidad augmentan en función del mayor grado de participación individual de los ciudadanos en las tareas políticas". (en molta més notabilitat que l'augment salarial)
Volem... no, necessitem participar més en les decisions que afecten el nostre dia a dia...!!
Durant entrevista realitzada a Sapolsky (Neuròleg - Standford, USA):
FACTOR ESTRESSANT -> RESPOSTA ADAPTATIVA
(hormones segregades per tornar a l'equilibri)
Aquesta resposta la generem (no només els humans, of course) des de fa més de 60000 anys.
Durant la segregació d'aquestes hormones, el cos atura tots els altres processos: no digestió, no ovulació, no anticossos, no creixement... tota l'energia està concentrada en la resposta al factor estressant.
El què ens diferencia com a humans és que aquesta mateixa resposta fisiològica pot generar-se a partir d'un estat psicològic d'anticipació! (sense que el perill sigui real)
Enfermetats psiquiàtriques actuals: Causades per la dificultat de reaccionar bé davant de F estressants.
En molts casos, davant d'aq situació: activitat frenètica (activitat fisiològica de defensa sostinguda) -> una possible sortida/via de descàrrega: (hipòtesi per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència social com a humans - i altres animals-) agressivitat contra els demés.
"Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-les als demés"
A USA existeix relació inmediata entre les crisis econòmiques i l'abús a menors i dones!
Jolines... ara estem en crisi!
- "Los indices de felicidad augmentan en función del mayor grado de participación individual de los ciudadanos en las tareas políticas". (en molta més notabilitat que l'augment salarial)
Volem... no, necessitem participar més en les decisions que afecten el nostre dia a dia...!!
Durant entrevista realitzada a Sapolsky (Neuròleg - Standford, USA):
FACTOR ESTRESSANT -> RESPOSTA ADAPTATIVA
(hormones segregades per tornar a l'equilibri)
Aquesta resposta la generem (no només els humans, of course) des de fa més de 60000 anys.
Durant la segregació d'aquestes hormones, el cos atura tots els altres processos: no digestió, no ovulació, no anticossos, no creixement... tota l'energia està concentrada en la resposta al factor estressant.
El què ens diferencia com a humans és que aquesta mateixa resposta fisiològica pot generar-se a partir d'un estat psicològic d'anticipació! (sense que el perill sigui real)
Enfermetats psiquiàtriques actuals: Causades per la dificultat de reaccionar bé davant de F estressants.
En molts casos, davant d'aq situació: activitat frenètica (activitat fisiològica de defensa sostinguda) -> una possible sortida/via de descàrrega: (hipòtesi per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència social com a humans - i altres animals-) agressivitat contra els demés.
"Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-les als demés"
A USA existeix relació inmediata entre les crisis econòmiques i l'abús a menors i dones!
Jolines... ara estem en crisi!
Recull de fotos de l'any
http://www.boston.com/bigpicture/2008/12/2008_in_photographs_part_2_of.html
http://www.boston.com/bigpicture/2008/12/the_year_2008_in_photographs_p.html
http://www.boston.com/bigpicture/2008/12/2008_greek_riots.html
http://www.spiegel.de/fotostrecke/fotostrecke-38215-15.html#backToArticle=597510
http://www.boston.com/
http://www.boston.com/
http://www.spiegel.de/fotostrecke/fotostrecke-38215-15.html#backToArticle=597510
La Ola
Què ens cal per tornar-nos feixistes?
Què ens fa ser vulnerables?
Aquesta pel.lícula mostra com podem arribar a ser dirigits i manipulats per un leader, i també a qui aquest leader no pot persuadir i perquè.
Sense ser per mi una gran pel.lícula, està guai veure-la i donar-hi voltes una estona ;-)
Està a la llista de Cinetube
Què ens fa ser vulnerables?
Aquesta pel.lícula mostra com podem arribar a ser dirigits i manipulats per un leader, i també a qui aquest leader no pot persuadir i perquè.
Sense ser per mi una gran pel.lícula, està guai veure-la i donar-hi voltes una estona ;-)
Està a la llista de Cinetube
Subscriure's a:
Missatges (Atom)