Un rey fue hasta su jardín y descubrió que sus árboles, arbustos y flores se estaban muriendo.
El Roble le dijo que se moría porque no podía ser tan alto como el Pino. Volviéndose al Pino, lo halló caído porque no podía dar uvas como la Vid. Y la Vid se moría porque no podía florecer como la Rosa. La Rosa lloraba porque no podía ser alta y sólida como el Roble.
Entonces encontró una planta, una Fresia, floreciendo y más fresca que nunca. El rey preguntó: ¿Cómo es que creces saludable en medio de este jardín mustio y sombrío? No lo sé.
Quizás sea porque siempre supuse que cuando me plantaste, querías Fresias. Si hubieras querido un Roble o una Rosa, los habrías plantado.
En aquel momento me dije: "Intentaré ser Fresia de la mejor manera que pueda"
-Coehlo, Paulo
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conte. Mostrar tots els missatges
dijous, 11 de juny del 2009
dimarts, 19 de maig del 2009
The roots of empathy
The roots of empathy és una entitat que porta a terme un mètode d'educació emocional creat per Mary Gordon, Canadà.
A través de "famílies" amb un recent nascut fan de model en una classe i es treballa la identificació de les emocions base d'aquest mentre juguen, canten, observen...
Després es fa un treball per posar noms a les diferents emocions (utilitzant literatura per afavorir l'accés al món emocional i afectiu) en dinàmiques de grup-classe. Un cop s'ha treballat en les emocions d'un mateix s'exporta a un ambit comunitari, per tal de fer del grup-classe una mini-comunitat cohesionada i amb l'acceptació de la diferència, emàtica i amb capacitat de resolussió de conflictes.
Com a mètode de treball el trobo molt original ja que aprofita la sensibilitat que genera un nen petit i aproxima l'essència emocional d'aquest ja que encara no mostra emocions ambivalents o secundàries.
Aquesta manera tan transparent i directa d'observar les emocions segurament és una eina d'alt valor pedagògic per a totes les edats.
El video és maco de veure, té un to una mica propagandístic però val la pena...
A través de "famílies" amb un recent nascut fan de model en una classe i es treballa la identificació de les emocions base d'aquest mentre juguen, canten, observen...
Després es fa un treball per posar noms a les diferents emocions (utilitzant literatura per afavorir l'accés al món emocional i afectiu) en dinàmiques de grup-classe. Un cop s'ha treballat en les emocions d'un mateix s'exporta a un ambit comunitari, per tal de fer del grup-classe una mini-comunitat cohesionada i amb l'acceptació de la diferència, emàtica i amb capacitat de resolussió de conflictes.
Com a mètode de treball el trobo molt original ja que aprofita la sensibilitat que genera un nen petit i aproxima l'essència emocional d'aquest ja que encara no mostra emocions ambivalents o secundàries.
Aquesta manera tan transparent i directa d'observar les emocions segurament és una eina d'alt valor pedagògic per a totes les edats.
El video és maco de veure, té un to una mica propagandístic però val la pena...
dilluns, 9 de març del 2009
Treballes molt?
Treballes molt i no es nota ?
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
Un carnisser estava a punt de tancar el seu negoci quan va veure entrar un gos. Va tractar d'espantar-lo, però el gos va tornar. Novament el va intentar espantar, però llavors es va adonar que l'animal portava un sobre a la boca. Encuriosit, el carnisser va obrir el sobre i en el seu interior va trobar un bitllet de 20 euros i una nota que deia: - ¿Podria enviar amb el gos 1 Kg de carn picada i 1/2 kg de cuixa de porc? Sorprès, el carnisser va prendre els diners, va col locar la carn picada i la cuixa de porc en una bossa va posar la bossa al costat del gos, però va oblidar el canvi.El gos va començar a grunyit ja mostrar els ullals.Al adonar-se del seu error, el carnisser va posar el canvi del bitllet a la borsa; el gos es va calmar, va agafar la bossa i se'n va anar.El carnisser, impressionat, va decidir seguir al gos i va tancar a tota pressa seu negoci.L'animal va baixar pel carrer fins al primer semàfor, on es va asseure a la vorera i esperar amb la bossa a la boca a que la llum es posés en verd per poder creuar. Després va travessar el carrer i va caminar fins a una parada d'autobús, amb el carnisser seguint de prop.A la parada, el gos va veure arribar un autobús, es va fixar que no era el correcte i va seguir esperant fins que va arribar un altre autobús. Quan va veure que era el correcte, va pujar entre la gent seguit pel carnisser ... El carnisser, bocabadat, va observar que el gos, assegut molt quiet sota d'un seient, mirava cap endavant amb atenció, com tractant de reconèixer el lloc on havia de parar l'autobús. De sobte, el gos s'incorpora i en la primera oportunitat baixa d'autobús, sempre amb la bossa. Gos i carnisser caminant pel carrer fins que l'animal es va aturar en una casa, on va posar les compres al costat de la porta i comença a lladrar i colpejar la porta. Va repetir l'acció diverses vegades, però ningú va respondre a la casa. En el súmmum del sorpresa, el carnisser va veure al gos agafar la bossa i envoltar la casa, saltar una tanca i dirigir-se a una finestra. Un cop allà, va tocar amb les potes en el vidre diverses vegades sense deixar anar la bossa i llavors va tornar a la porta. En aquell moment, un home va obrir la porta ... ¡I va començar a pegar al gos! ..El carnisser va córrer fins a l'home per impedir-, dient-li: - Per Déu, amic! Què és el que està fent? ¡El seu gos és un geni! ... És ÚNIC! 'L'home, evidentment molest va dir: - Quin geni ni què la carden!.... Aquesta és la segona vegada en aquesta setmana que el molt ruc oblida les claus!!
Moraleja: Pot ser que per més que t'esforcis i s'ajustis més enllà del teu deure a la feina, als ulls d'un cap sempre estaràs per sota del que ell vol. Però tot i així sempre tracta de donar el teu millor esforç... ja arribarà un carnisser que t'ho reconegui ;-)
(Gràcies Isidre)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)