"Marx i Freud" - Erich Fromm

L'original en anglès va ser publicat a New York amb el títol: "Beyond the Chains of Ilusion, My Encounter with Marx and Freud".

Notes:

- L'home modern de la societat actual ha canviat la forma i la intensitat de la idolatria. Ha esdevingut l'objecte de les cegues forces econòmiques que regeixen la seva vida. Ret culte a l'obra de les seves mans, es transforma en una cosa. No solament viu alienada la classe obrera (de fet, el treballador qualificat sembla menys alienat que els qui manipulen homes i símbols) sinó que també tots els membres de la societat.

El procés d'alienació existent als països industrialitzats d'Europa i d'Amèrica, independentment de llur estructura política, ha donat lloc a nous moviments de protesta. Un dels símptomes d'aquesta protesta és el renaixement de l'Humanisme Socialista.

Precisament perquè l'alienació ha atès un punt en què voreja la follia a tot el món industrialitzat, en què mina i destrueix les seves tradicions religioses, espirituals i polítiques i fa pesar l'amenaça d'una destrucció general amb la guerra nuclear, molts veuen ara que Marx descobrí l'essència, l'aspecte fonamental de la malaltia moderna de l'home; que no sols havia identificat, sinó que havia demostrat que la idolatria contemporània té arrels en el mode de producció contemporani i només es pot desarrelar canviant completament la constel.lació econòmico-social i alliberant espiritualment l'home.

(Pàg. 70)

("Totes les formes de depressió, de dependència i de culte idolàtric -incloent el fanàtic- són expressions directes o compensacions de l'alienació; també és un resultat de l'alienació el fenomen de la incapacitat d'expressar la pròpia identitat...")

(Marx: "l'essència d'aquest concepte és que el món -la natura, les coses, els altres homes i l'individu mateix- ha esdevingut aliè a l'home, s'ha separat d'ell. No s'experimenta a ell mateix com a subjecte dels propis actes , com una persona que pensa, sent, estima, sinó que s'experimenta únicament en les coses que ha creat...")

Com més coses crea (més productes, més materialisme / consumisme) -> més s'empobreix, més poder col.loca fora d'ell mateix.

Carta de J. Valderribas + Resposta de Carles Fauró

El meu pare em va fer arribar això:

"El diari "El Mundo" va publicar una carta signada per un senyor de nom J. Valderribas. M'ha semblat oportú respondre-li perquè la indiferència, tot i ser una resposta adequada, és silenciosa i de ben segur que passaria inadvertida. Us envio les dues cartes. És probable que la meva no la publiquin (poden argumentar que és massa llarga tot i que no ho és gaire més que la del Sr. Valderribas). És per això que he decidit donar-la a conèixer a tota la gent que conec."

Adjunto aquí sota els dos escrits (primer el de J. Valderribas i seguidament la resposta del meu pare):

CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO:

Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué.

Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.

Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes.

No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra autentica preocupación debe estar centrada en el norte.

Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.

CARTA RESPOSTA AL SR. J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO (7.10.11):

Vaya por delante que mi simpatía no distingue gentilicios, distingue personas y colectivos. Me caen simpáticas les personas honradas, las personas de mente abierta que aceptan la diferencia como riqueza e intentan combatir sus propios prejuicios, los prejuicios tópicos y las falsas generalizaciones; me caen simpáticas las personas que en lugar de crear problemas se esfuerzan en solucionarlos, las personas que hacen del respeto a los demás una de sus normas básicas de vida, las que se esfuerzan en conseguir noblemente sus objetivos, las que luchan por la libertad y la justicia… En resumen, me caen simpáticas muchísimas personas sean del gentilicio que sean

Me caen simpáticos, en general, los pueblos del mundo, cada uno con su idiosincrasia, su cultura, su lengua, sus costumbres, todo ello opinable, discutible en algunos aspectos y, en otros, rechazable. Me caen simpáticos los colectivos y las comunidades que luchan a favor de los derechos humanos, tanto individuales como sociales y políticos.

Vaya por delante que mi simpatía por las personas que no muestran respeto, que insultan, que hacen de la violencia verbal, física o psicológica su manera de relacionarse con los demás, es nula. Como también es nula mi simpatía por las falsas generalizaciones y pretender hacer con ellas un corpus intelectual. Y nula mi simpatía por la ignorancia, las manipulaciones y las tergiversaciones de la historia.

Y vaya también por delante que mi simpatía por los grupos o colectivos que intentan imponer por la fuerza y sin ningún tipo de respeto sus ideas o su manera de entender el mundo y la vida sobre otros grupos también es nula. O ninguna, como usted dice.

Soy catalán, Sr. Valderribas, y me siento insultado no sólo como catalán, sino como persona sin necesidad de añadirle gentilicio alguno. Si me dejara llevar por la supuesta ira que pudiera provocar su panfleto (no creo que merezca otra cualificación) podría dedicarle muchos epítetos y muchos adjetivos. Pero mi sentido del respeto y de los valores democráticos me lo impiden. Y además, no vale la pena.

Tengo amigos castellanos, grandes amigos y grandes personas, tanto en Catalunya como en Castilla, y estoy seguro de una cosa: leyendo su escrito (sustantivo más que generoso) van a sentir tanta vergüenza como la que yo he sentido. Si ser español es ser como usted, que me borren.

No voy a rehuir el combate dialéctico en lo que vale la pena: ya le he dicho que soy catalán y para mi Catalunya es mi nación, con todas sus virtudes -cosa que usted no sabe ver- y todos sus defectos -y no hacen falta ni sus insultos ni sus mentiras para verlos. Pero yo, Sr. Valderribas, no lanzo Catalunya contra nadie ni contra ninguna otra nación, porque todas, todas sin excepción, también con sus virtudes y sus defectos, merecen mi respeto. Ser alemán no es igual a ser nazi, ser francés no es igual a ser chovinista ni jacobino, ser castellano no es ser imperialista ni “conquistador”, ser vasco no es ser terrorista, ser judío no es ser sionista. Y ser catalán no es ser lo que usted dice. Y vaya por delante mi respeto a fenicios y judíos. Aclare sus conceptos y sus ideas, Sr. Valderribas, porque está inmerso en un mar de confusiones que además son tóxicas.

Podría darle muchos más argumento, pero me excedería en el tiempo y en el espacio. Una última recomendación: no creo que ni usted ni los que piensan como usted le hagan un favor a España utilizándola con arrogancia y prepotencia como arma arrojadiza contra, según piensan ustedes, otras partes de España. Si es así, se auto-agreden. Tiene usted, y lo tienen también los que piensan como usted, un grave problema. Y lo tienen que solucionar si no quieren quedarse solos.

Atentamente,

Carles-Miquel Fauró i Sànchez

FOOD INC. - Funcionament de la indústria alimentària a EEUU

Notes del documental:

(http://www.youtube.com/watch?v=GQyERH_KbQo)

- 80% indústria alimentària és controlada per només 4 multinacionals

- 1950 vs 2008: los pollos se sacrifican con la mitad del tiempo y son el doble de grandes: "A la gente le gusta más la pechuga, por esto han resideñado el pollo para que tenga la pechuga más grande"

- Grans companyies càrniques: proporcionen préstecs als productors/criadors i els tenen sota control, en deute. (així els productors necessiten diners q no tenen per poder fer front a les despeses de renovació de maquinària q la companyia els exigeix)

- Gran part dels treballadors de les companyies càrniques són immigrants sense papers q no es queixen per les males condicions laborals.

- La majoria de les companyies determinen per contracte les condicions d'eficiència productiva. Els criadors no poden seguir el propi sistema. "No tenir poder de decisió en el teu propi negoci és degradant, és com ser un esclau de la companyia"

- La diversitat de productes que veiem al supermercat és falsa, la majoría de productes pertanyen a 4 grans multinacionals i estan elaborats al mateix lloc.

- 30% dels agricultors d'EEUU es dediquen a la producció de blat de moro. El Govern paga als agricultors perquè hi hagi excedent de producció gràcies a la pressió de la indústria. És la matèria prima de la majoria de productes envasats.

(Indústria pressiona govern per subvencionar blat de moro (legislació) -> poden comprar matèria prima per sota del cost de producció)

- Isoglucosa, àcid ascorbic, fructosa... molts elements q apareixen a les etiquetes dels productes provenen del blat de moro; i serveix de pinso pels animals, fins i tot pels peixos de piscifactoria. "Estamos enseñando a los peces a comer maiz"

- Si baixa el preu del blat de moro, baixa el preu prod. càrnics.

- Les vaques són rumiants i s'alimenten a base d'herba. Si mengen blat de moro és perquè és més barat i l'animal s'engreixa més ràpidament. Conseqüències: eColi: bactèria q es genera a l'estómac de la vaca quan mengen blat de moro. Aquesta bactèria muta de tal manera que pot arribar a tenir efectes molt greus per la salut dels consumidors.

- Juntament amb la realitat dels escorxadors: vaques amuntegades entre excrements: alta generació de bacteris i alt contagi -> antibiòtic a full...

- 13 grans escorxadors processen la major part de la vedella que es consumeix a EEUU.

- Cada vegada hi ha menys controls sanitaris. El govern ha perdut tota la capacitat de decisió i control sobre sistema alimentici. Ministeri d'agricultura va perdre judici en el que va acusar a companyies càrniques que havien estat responsables de greus contaminacions. Segons el jutge el ministeri no té dret a regular-ne el tancament. (Aleshores... qui?)

- Si les vaques mengessin herba durant 5 dies aliminarien el 80% de la producció d'eColi.

- Fast food -> diabetes. Diabetes tipo 2 només era freqüent en adults. Ara també en nens/es, en xifres tant elevades q podria ser considerada epidèmia.

- A l'escorxador de porcs més gran del món maten 32000 porcs al dia. Porten treballadors "il.legals" des de pobles situats a un radi de més de 160 km a la rodona. Els treballadors agafen infeccions de manipular la carn i els cauen les ungles. Treballar en una cadena de producció de la indústria càrnica és considerada una de les feines de més risc als EEUU.

- Indústria blat de moro EEUU ha rebentat preus -> Ind. blat de moro mèxic ha tancat -> milers de treballadors mexicans emigren als EEUU, on en molts casos acaben sent victimes de les males condicions de treball de la indústria càrnica. Govern ha permès aquest flux migratori que beneficia la indústria.

- Cada dia fan redades i s'emporten 15 treballadors de mitja detinguts. La indústria els reposta i manté el seu ritme de producció constant.

- 20% creix. anual de productes orgànics. Grans multinacionals estan comprant empreses de prod. orgànica.

- Pràcticament s'ha acabat la possibilitat d'adquirir llavors públiques. Patent Monsanto. "Si guardas las semillas sabes q te va a acabar llamando alguien de Monsanto". Agricultors poden ser denunciats per violació dels drets de patent. No es poden netejar les llavors ni guardar-ne.

- Alts càrrecs ind. alimenticia = alts càrrecs govern. No debat polític sobre tema llavors, controls santiaris,... i es legisla per protegir i mantenir aquests sistema productiu. -> Desinformació al consumidor.

- S'ha creat legislació també per multar qui critiqui el sistema. Es pot acusar per difamació. Oprah va ser denunciada per productors de Texas. Va guanyar el cas després d'anys de judicis i d'un alt cost econòmic.

"USTEDES PUEDEN CAMBIAR EL MUNDO EN CADA MORDISCO"

-

Manifiesto para una democracia de la tierra

Fragment del llibre "Manifiesto para una democracia de la tierra. Justicia, sostenibilidad y paz", de Vandana Shiva.

Al deteriorar la igualdad, la justicia y la democracia, la globalización alimenta una cultura del miedo que, a su vez, exacerva el fundamentalismo religioso. Ninguna sociedad es inmune a esa desintegración por las líneas de división cultural interna. No es de extrañar que la religión surgiese como forma motivadora del voto en las elecciones indias tras el proceso de liberaliación comercial/reformas de libre mercado impuesto por el Banco Mundial y el FMI en 1991. Y tampoco sorprende que el factor decisivo en las elecciones estadounidenses de 2004 fuese el de los valores religiosos y culturales, por encima de la guerra de Irak o de la economía.

Al mutar identidades de carácter positivo en otras de signo negativo, la globalización está creando e intensificando guerras cultuales. La globalización económica destruye culturas e identidades culturales positivas porque arruina los trabajos y la seguridad laboral de los que la mayoría de personas derivan su conciencia de quienes son. Las identidades ecológicas y económicas están ligadas al arraigamiento en un determinado lugar y en una determinada comunidad. Cuando se destruyen ocupaciones y medios de vida seguros, lo que ocupa el vacío de la pérdida del sentido de uno mismo (o una misma) es una identidad negativa, es decir, una identidad que responde a la pregunta de "¿quién soy? con un "No de los otros". Muchos agricultores estadounidenses y de otros países ya no pueden basar su identidad en la tierra porque las deudas y los embargos los han expulsado de ella.

Estas comunidades desarraigadas son luego manipuladas sobre la base de unas identidades negativas con el fin de crear bancos de votos y un soporte de poder. La democracia se desvía así de la democracia económica debido a una guerra cultural fundada sobre las identidades negativas. Se genera, de ese modo, un círculo vicioso en el que unas culturas y una democracia negativas (una democracia, por cierto, que no es "del pueblo, por el pueblo y para el pueblo", sino "de las empresas, por las empresas y para las grandes empresas") impulsan unas políticas económicas no sostenibles y contrarias a las personas. Los políticos deben ganar las elecciones pero no pueden intervenir en los procesos económicos en nombre de la población que les vota. De ahí que, en lugar de la justicia económica, sean la identidad y la inseguridad culturales y religiosas su principal capital político. Sin democracia económica, la democracia política se convierte en una fuerza de división popular, no de unión. La diversidad cultural y el pluralismo, tejido constitutivo de la democracia, quedan desgarrados por el asalto directo del mercado y de la manipulación de los políticos.

Tenint un sistema com el que tenim, perquè quan parlen de manifestants i els anomenen anti-sistema es dóna per fet que és un insult o despectiu? Tal i com està el pati, és com a mínim un piropo...

Com si no hagués passat res...

Referèndum sobre l'Autodeterminació

Referèndum sobre l'Autodeterminació - recollida de firmes

Escrit del meu pare:

http://carlesmiquelfauro.wordpress.com/2010/06/13/referendum-sobre-lautodeterminacio-de-catalunya/

www.referendumindependencia.cat/ip

"If I had my way, I'd've been a killer" (Nina Simone)

http://www.youtube.com/watch?v=SEX19zLQezU&feature=player_embedded

Grip A de nou...

Ara que fa un any que es va diagnosticar el primer cas d'infecció per la Grip A, i que s'ha declarat que ha tingut un impacte 10 vegades inferior a l'esperat... He volgut fer un resumillo del què deia la Dra. Forcades al documental Campanes per la Grip A. Tot plegat és tant indignant...
Per acabar-ho d'arrodonir, des del Ministerio de Sanidad no tenen ni vergonya en dir que ara vendran les vacunes sobrants a països pobres... que maco.

Al docu queda molt clar:

- Definició de grip A (en relació a la grip estacional)

- Irregularitats:
o En la distribució de la vacuna de Baxter (descobreixen un mix de virus amb gran capacitat letal)
o En la declaració inconsistent de pandèmia per part de la OMS (nivell 5) sense que la grip A tingui un impacte superior a les grips estacionals de cada any.
A més a més, la OMS canvia la definició de pandèmia al maig 2009 i el principal element diferencial és que ara no cal que impliqui el perill de mortalitat dels afectats per la infecció. El què cal tenir present és que les lleis dels països en relació a l’actuació davant de pandèmia no s’han modificat i segueixen aplicant-se segons l’antiga definició de pandèmia.

- Conseqüències polítiques de la declaració de pandèmia:
o En declaració de pandèmia la OMS ordena, no fa recomanacions. Això es pot traduir en què els diferents països apliquin l’obligatorietat de vacunació massiva, amb possibles conseqüències com:
 Multes als que no es volen vacunar
 Empreses que obliguem a vacunar els seus treballadors...

- Risc de l’administració d’aquesta nova vacuna:
o Aquest any molta població podria rebre 3 vacunes (no ha passat mai abans i per tant no es poden conèixer els efectes secundaris), la de la grip estacional i les dues dosis (quasi bé totes les farmacèutiques l’han distribuït així) de la grip A.
o Aquesta vacuna porta un component que influencia més intensament el sistema immunitari.

- Recomanacions davant d’aquesta situació:
o Mantenir el sentit comú i no caure en l’alarma social, seguint les precaucions habituals per la grip
o Portar al parlament un proposta legislativa popular (recollida de firmes) en que es permeti la llibertat individual sobre l’administració de la vacuna, i la possibilitat de reclamar responsabilitats a l’estat i remuneració econòmica en cas d’efectes secundaris o de complicacions de salut causades per la vacunació.

Altres:

si es demana 50000 firmes per entrar al parlament a discutir una nova proposta de llei, en aquest cas es van recollir més de 120000 firmes i no s’ha volgut tractar el tema. Democràcia?

http://timefortruth.es
(hi ha el docu de la Forcades i altres d'interessants)

Vosaltres amb porres, nosaltres amb llibres!

http://blip.tv/file/1891138

Oh Jerusalem

Ara el tema està molt mogut. La situació a Gaza és insostenible... hi ha un manifest que es pot signar (palestina.cat)

El 27 de desembre del 2008 l’Estat d’Israel va començar una ofensiva militar a la franja de Gaza. Des d’aleshores han mort més de 700 persones, entre les quals més d’un centenar d’infants, i hi ha més de 3.000 ferits.
S’estan bombardejant escoles, hospitals i habitatges, a més de centrals elèctriques, edificis governamentals i carreteres.
La franja de Gaza és des del 2006 un territori tancat on viu un milió i mig de persones. Aquests dies, tot i el desig de molta gent de sortir i fugir de la guerra, les fronteres continuen tancades i tota la població es veu obligada a sobreviure sota els bombardejos.

Una pel.li que m'ha agradat: Oh Jerusalem (Situa a l'inici del conflicte: la creació de l'estat d'israel)