dilluns, 5 d’octubre del 2009

Docs to C

EL DINERO ES DEUDA (MONEY AS DEBT)

http://www.youtube.com/watch?v=KX0bYy8p8PM



TERAPIA DE XOC... THE SHOCK THERAPY - NAOMI KLEIN
http://www.youtube.com/watch?v=TdQlSKeRvQw

diumenge, 4 d’octubre del 2009

La teta asustada



Direcció i guió: Claudia Llosa

Por estructural, arrelada en les creences més profundes...
Parla de la por de la dona davant les agressions i violacions de la guerrilla "El Sendero Luminoso" al món rural dels Andes peruans. Explica com la influència dels ritus, les tradicions, llegendes i celebracions populars afecten i deixen emprempta a l'inconscient col.lectiu durant vàries generacions...

Crec que la directora aconsegueix tractar molts temes i de manera original a llarg d'una particular història d'autosuperació, però deixo només algunes notes de coses que m'han cridat l'atenció:

La teta asustada: malaltia que s'atribueix als fills que "mengen teta" de noies víctimes de violacions. En els pobles de la zona hi ha la creença de que els nens i nenes nascuts de la por i l'angoixa patiran aquesta malaltia al llarg de la seva vida, tindran un caràcter estrany i tancat determinat pel vincle matern.

La història té un element protagonista, la patata. Hi és present al llarg de la pel.lícula perquè és el fruit més típic de la regió (la papa andina ;)) i l'ingredient principal de la seva alimentació, i també perquè és utilitzat per Fausta, la protagonista, com a anticonceptiu i protector de possibles violacions.

A causa de la patata, que fa "arrels" dins seu, ella cau malalta i pateix dolors i desmais. Quan finalment decideix "viure" i despendre's de pors és quan treu valor suficient per passar per quiròfan i "alliberar-se de la patata".

Segons Claudia Llosa, aquest tractament simbòlic i irreal de la patata persegueix diferents motius; per una banda, dotar un element de la dualitat més extrema (aporta vida / vol privar de vida / aporta malaltia), i per altra, recordar a l'espectador que davant de la pantalla sempre hi ha ficció i fantasia.

Al llarg de tota la pel.lícula hi ha molts elements simbòlics, guinyos al seu poble peruà, i intensions que van més enllà del què s'observa a l'escena.

Va estar molt bé poder-la sentir comentada per la pròpia directora a Sant Boi... :)(Una bona sorpresa!)

http://es.wikipedia.org/wiki/La_teta_asustada

divendres, 2 d’octubre del 2009

words and words...

The most selfish one letter word..........."I" -- Avoid it.
The most satisfying two-letter word........"WE" -- Use it
The most poisonous three-letter word......."EGO" -- Kill it.
The most used four-letter word........"LOVE" -- Value it.
The most pleasing five-letter word......."SMILE" -- Keep it.
The fastest spreading six-letter word......"RUMOUR" -- Ignore it.
The hardest working seven-letter word....."SUCCESS" -- Achieve it.
The most enviable eight-letter word......."JEALOUSY" -- Distance it.
The most powerful nine-letter word......."KNOWLEDGE" -- Acquire it.
The most essential ten-letter word......"CONFIDENCE" -- Trust it

dijous, 1 d’octubre del 2009

Maybe some women aren´t meant to be tamed. Maybe they need to run free until they find someone just as wild to run with them.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Zeitgeist - the movement


Zeitgeist - la peli

s'ha de veure... És una explicació extensa del sistema monetari a escala mundial i de com això determina la percepció i funcionament de la nostra societat. Hi ha informació que fa posar els pèls de punta i remou consciències... I el millor, proposa una alternativa al sistema que m'ha semblat molt interessant...
Si més no, dóna pistes i idees per replantejar el futur i el compromís amb un mateix, els altres i el món.

http://www.thezeitgeistmovement.com

dilluns, 14 de setembre del 2009

cita...

Cuando una idea es fácilmente aceptada es que no es creativa.
Howard Gardner, psicòleg.

Swingin'

El swing no es sólo un estilo de jazz o una forma precisa de manejar el palo de golf, sino un don del alma, cuya gracia no se adquiere a ningún precio. Se tiene o no se tiene. Swing significa oscilar, balancearse, mecer, blandir, hacer girar: son acepciones del verbo que se refieren a un movimiento armónico, que va de dentro a fuera del cuerpo hasta convertirse en aura. Las personas privilegiadas que tienen swing lo transfieren sin darse cuenta a cualquier acto cotidiano de su vida con una especie de ondulación espiritual. El swing se manifiesta al caminar, al sentarse o levantarse del sillón, al dar la mano a un amable desconocido, al llamar al camarero, al contar una historia a los amigos en la sobremesa sirviendo al mismo tiempo el vino, al agradecer con una sonrisa irónica un elogio merecido, al firmar un talón con o sin fondos, al mirar a los ojos con una intensidad medida al chico o a la chica que te gusta en la esquina de la barra, al acercar la copa a los labios, al hacer el amor, al desperezarse por la mañana, al echar media galleta al perro, al bostezar. El swing va más allá de la armonía corporal, del encanto personal no aprendido en ninguna escuela. El swing también es una forma de encajar con elegancia los golpes bajos que da la vida y de volver al anonimato después de un gran éxito: en este sentido tiene una conexión íntima con la moral laica o la fortaleza de espíritu. Quien tiene la gracia del swing aplica esta fórmula ondulante, oscilante, balanceante para salir indemne de cualquier infortunio, obligándolo a girar suavemente sobre si mismo hasta controlarlo por completo. Algunos placeres tienen swing, otros no. La melancolía tiene swing, la molicie también; en cambio, ningún cabreo lo tiene. Fumar ha dejado de tener swing y tampoco lo tiene el dar lecciones apuntándote con el dedo. Tienen swing algunos pases de Zidane, el Ferrari de Schumacher en las curvas, el ritmo de ciertos cuentos de Borges, el triple salto mortal de los acróbatas, el andar fluyente de algunas mujeres y la elasticidad del guepardo ante la presa. Es muy difícil encontrar swing en los políticos. Kennedy alcanzó el nivel de seducción requerido, pero a mi juicio el rey del swing, moral, físico y espiritual es Mandela, sin ninguna duda. Ante cualquier ser que uno se tropiece en la vida bastará un sólo movimiento para descubrir si ha sido elegido por los dioses. Un estilo de cruzar las piernas, una forma de tener la copa en la mano. Todo es blues, todo es jazz. Algún silencio es swing.

MANUEL VICENT 25/07/2004
Gràcies Willy :)